El document evidencia l'existència del gran nombre d'impostos, taxes i cànons que les empreses paguen a nivell autonòmic. En molts casos es tracta de l'aplicació de figures tributàries que no existeixen a la pràctica totalitat de les comunitats autònomes espanyoles, o de fixar els tipus impositius comparativament més elevats de tot l'estat.
Catalunya és la comunitat autònoma de tot l’estat espanyol on les empreses paguen més impostos i més cars. Així ho mostra un estudi fet pel Gabinet d’Estudis de la Confederació Empresarial de la Província de Tarragona (CEPTA) que afirma que “la situació actual és molt negativa, ja que altres comunitats autònomes de l'estat espanyol estan invertint el procés de continuat increment de la pressió fiscal, ja sigui per l'eliminació o no creació de nous tributs, per la reducció dels tipus impositius o per l'aplicació d'exempcions, bonificacions o deduccions cada cop més importants”.
Segons l’informe, Catalunya té 15 impostos propis addicionals als que ja té cedits totalment o parcialment. Això converteix el país en un “abús de la figura impositiva, que nodreix les arques autonòmiques de forma general” amb un clar “objectiu recaptatori”. En alguns casos, segons la CEPTA, hi ha impostos que es paguen dues vegades, com el les emissions de diòxid de carboni dels vehicles de tracció mecànica.
Catalunya ocupa el penúltim lloc en l’índex de competitivitat fiscal amb un valor de 4,75, només per davant d’Extremadura, amb 4,72. La primera és Biscaia (7,1), la segona Àlaba (7,04) i la tercera Madrid (6,83).
Catalunya registra la quota d’IRPF més alta en els sous més minsos, des de 14.000 euros a 32.000 euros bruts. Una persona que té un sou de 14.000 euros a Catalunya ha de pagar en concepte d’IRPF 862,7 euros, un 13,2% més que a Madrid, on sempre es paga menys tot i que les distàncies s’escurcen a mesura que augmenta el salari.
Segons la CEPTA “l'existència d'un gran nombre d'impostos, taxes i cànons autonòmics, que pretenent configurar una fiscalitat de caràcter mediambiental, conformen un veritable entramat tributari d'extraordinària complexitat i de difícil gestió, sobre tot pel teixit empresarial”. Els tècnics del Gabinet d'Estudis de l’entitat asseguren que “Catalunya està avançant en sentit totalment contrari: més figures tributàries i condicions comparativament més negatives dels impostos ja en vigor. Aquest plantejament resta indubtablement capacitat d'atracció de noves inversions, esperona les dinàmiques de deslocalització i, a la llarga, afeblirà el teixit productiu català”.