El quart trimestre del 2019 va ser un bon període per a l’ocupació a Tarragona i a la resta de Catalunya. La demarcació va registrar una millora significativa de fins a 3,5 punts en relació al primer trimestre de l’any passat i escurça diferències amb la mitjana catalana, que passa a ser d’un diferencial de 3,9 punts a un d’1,6.

Així, a principis d’any la taxa d’atur a les comarques tarragonines era del 15,5% i la catalana de l’11,6% (Espanya registrava una desocupació del 14,7%). En l’últim trimestre del 2019, Tarragona havia fet caure l’atur fins al 12% i a Catalunya la taxa era del 10,4% (Espanya, 13,8%), tal com mostra l’estudi fet per la CEPTA.

La millora és ostensible si es comproven les dades del 2015, on en el quart trimestre d’aquell any, Tarragona tenia un 21,9% d’atur (Catalunya un 17,7%). La xifra actual (del 12%) es troba per sota dels nivells del 2009, és a dir, fa més de 10 anys.

Segons els tècnics de la CEPTA, el mercat laboral de les comarques tarragonines depén molt del sector terciari i, en concret, del turisme, fent que sigui molt estacional.

Però tot no són bones notícies per a la demarcació. Segons l’estudi, el mercat de treball de la demarcació de Tarragona presenta “la taxa d'activitat més baixa de les províncies catalanes”.  La població ocupada al quart trimestre del 2019 se situa en 345.700 persones, un 4% per sota de les dades del 2006: punt de partida de la sèrie històrica considerada, i un més que significatiu 7,7% per sota del màxim de la sèrie, assolit al mateix període de 2007.

Per demarcacions, a l’últim trimestre del 2019, Lleida registra la taxa d’atur més baixa de tot el país amb un 9,3%, seguida de Girona (9,5%) i de Barcelona (10,5%).

Aquesta dada, juntament amb la taxa d'atur, esdevé encara en l'evidència de la manca de normalització absoluta del mercat de treball, doncs la seva mida roman clarament per sota de les xifres d'abans de la crisi econòmica: 2006 - 2008.

Val a dir que les xifres d'ocupació, que superen amb claredat els mínims històrics que van de 2013 a 2017, resten cada cop més a prop de les màximes de 2008 o de les considerades com a normals: 2006 i 2007, en el context d'un cicle econòmic moderadament expansiu que, tot i les ombres que es van suscitant, encara es manté.

“A la demarcació de Tarragona en cap cas es pot parlar de desindustrialització, doncs el sector secundari reté un pes proper al 20%, en termes d'ocupació sobre el total, situant-se al quart trimestre de 2019 a prop dels màxims històrics recents”, diu l’estudi.