El processos de producció agrícola a gran escala generen residus i contaminació. Durant la fermentació del raïm, clau en la elaboració del vi, s'emet a l'atmosfera diòxid de carboni. És un dels gasos efecte hivernacle, un dels causants de l'escalfament global del planeta i la crisi climàtica. Investigadors del departament d'Enginyeria Química han provat amb èxit un sistema per convertir els gasos de la fermentació en metà, un combustible aprofitable per altres processos productius de la mateixa explotació agrícola. Estalvi econòmic i millora medi ambiental. El sistema, pioner, està a punt per a ser provat a gran escala en explotacions agrícoles i permetria estalvia energia i guanyar competitivitat.
El sistema per transformar el diòxid de carboni (CO2) que s'allibera durant la fermentació del vi en metà, s'ha provat en una vinya d'un gran celler, a Viñas del Vero, del Somontano, en una explotació vinícola de l'Aragó. "Sí que és investigació, però ja és aplicada, estem treballant en la construcció d'una planta pilot", explica Francisco Medina, coordinador de la investigació, professor del Departament d'Enginyeria Química de la Universitat Rovira i Virgili (URV).
El procés comença atrapant el diòxid de carboni que s'emet durant la fermentació del raïm. Ho han fet els investigadors del centre de recerca CIRCE, a Saragossa. De fet és un projecte europeu (Fuelphoria) amb participació d'Alemanya, Grècia, Itàlia, Bèlgica i Espanya. "Tot està encaminat a reduir l'emissió de gasos d'efecte hivernacle i cada país s'ha centrat en diferents sectors", explica Medina. L'equip que hi està treballant és el grup de recerca META (de les sigles en anglès d'Enginyeria dels Materials i les seves Aplicacions) del Departament d'Enginyeria Química.
Un cop s'ha captat el diòxid de carboni, es pot transformar en una font per estalviar energia elèctrica al mateix celler, on cal energia elèctrica durant els diferents processos d'elaboració del vi. Tot el procés es podria fer a la mateixa explotació vinícola.
Per a que sigui un combustible verd cal que l'hidrogen que es fa servir per convertir el diòxid de carboni, un cop capturat, en metà, sigui una font d'energia renovable. És el que es coneix com a hidrogen verd. El procés catalític que transforma el CO2 necessita una quantitat important d'energia. Per fer-ho, per transformar-lo en un combustible, cal combinar el diòxid de carboni amb l'hidrogen i acabar obtenint metà, els components majoritaris del gas natural. "És un biometà que es pot fer servir per combustible pels tractors, els sistemes de destil·lació o per algun altre procés que necessiti energia", explica Mena.
Seria una gran ajuda pels productors de vi de tota la demarcació de Tarragona, on hi ha una gran concentració de denominacions d'origen pròpies (DO Tarragona, DO Montsant, DOQ Priorat, DO Terra Alta, DO Conca de Barberà). El raïm fa el most, el most té diferents sucres i entra en procés de fermentació. El llevat, clau en la fermentació, produeix etanol però també una gran quantitat de diòxid de carboni. "Avui en dia el deixem que arribi fins a l'atmosfera, no en fem res. El que volem amb aquest projecte és reaprofitar-lo", raona Mena, cap de la investigació.
La part de captació ja està funcionant i s'ha provat amb èxit en la darrera verema de Viña del Vero. S'ha aconseguit atrapar tot el diòxid de carboni que ha sortit de la fermentació del vi. Ara, s'està analitzant al laboratori de la URV aquest diòxid de carboni i al mateix temps s'està dissenyant la planta provat per instal·lar-la a Viñas del Vero per fer tot el procés de transformació en combustible.
"Si funciona, que funcionarà, es pot estendre a tot el mercat de producció de vins i licors i eliminar l'emissió de diòxid de carboni a l'atmosfera, és un pas per descarbonitzar i revertir el canvi climàtic en certa mesura", explica Mena. A banda de l'estudi tècnic i l'econòmic, es prepararà l'entrada al mercat amb el disseny de models de negoci innovadors.
Com s'atrapa el diòxid de carboni? Es fa amb un procés químic que permet retenir-lo i tenir-lo a disposició, amb un gran nivell de puresa, amb uns volàtils que arrossega del procés de la fermentació. El gas obtingut després es comprimeix en un tanc a molta pressió, a uns 20-30 bars. "És un procés molt simple la captació del diòxid de carboni, s'han fet analítiques i és un gas que compleix els requisits del CO2 alimentari, té una qualitat tremendament bona". Una altra sorpresa, que desconeix el gran públic, és que un gas nociu i contaminant pot tenir moltes aplicacions.