Els iaios de Natàlia Altadill, de Corbera d'Ebre (Terra Alta), van veure en plena post guerra espanyola una oportunitat de negoci en les restes de metralla i de bombes que la Guerra Civil havien escampat per la Serra de Pàndols i de Cavalls. A la botiga que tenien al poble van començar a canviar aquells residus, que venien a buscar molts veïns que lluitaven contra la gana, per tota mena de productes. Així, entre la intuïció i la necessitat, va néixer la llavor de Hierros Altadill, ara ferrovellers industrials de referència a Catalunya. Les ganes de seguir evolucionant i transformant el negoci de la ferralla han generat Scrap Point, amb seu al polígon Francolí de Tarragona, per rebre i recuperar els petits residus de particulars i treballadors per compte propi, d'electricistes a lampistes. Un dels reptes és reciclar cada cop més aparells electrònics, sobretot ordinadors i telèfons mòbils. "És el futur", insisteix Altadill.

El servei ofereix als particulars poder portar els seus aparells i trastos vells a la nau del Francolí, on els pesen i els valoren, i marxar ja amb els diners a la butxaca. Ordinadors i mòbils que massa cops acaben a la brossa, com a rebuig, però que en canvi poden ser venuts com a metalls i ferralla, al detall. Dels ordinadors, el més ben valorat són les plaques base, perquè concentren un reguitzell de minerals. El quilo de la placa base dels ordinadors nous es paga a 1,80 euros, mentre que la d'ordinadors vells puja fins els 4,50 euros perquè tenen més materials per recuperar i comercialitzar de nou. Els mòbils es paguen a 3 euros el quilo, bateries a banda, que es cotitzen a 30 cèntims. Part dels residus que reciclen marxen a l'estranger. Les plaques base, per exemple, les exporten al Japó, on gestionen els residus. La majoria però de ferralla es queda a dins de Catalunya.

El gran volum de negoci el concentra, per ara, la gestió de residus industrials. Les demolicions i els desballestaments són la gran especialitat de l'empresa ebrenca. De la demolició, a la valorització de la ferralla i els metalls a la gestió dels residus. De la ferralla en surten ferro, coure o alumini, perquè tot pot tenir una segona i tercera vida, després de passar per la foneria, per exemple per fer les bigues d'una casa nova. La Natàlia es passa part del dia seguint els preus de la borsa de Londres al seu ordinador, per veure el preu que es paga la tona de coure, de ferro, níquel o zinc. "El nostre és un negoci molt fluctuant. Si avui tanca una mina de coure a Xile o Trump crea nous aranzels ens afecta", destaca. Ara és un moment pèssim, amb els preus molt avall. El ferro es cotitza a 14 cèntims el quilo o el coure, botí de les bandes de lladres especialitzats, a 4 euros el quilo.

Hierros Altadill, fundada el 1987, dona feina a unes setanta persones. El volum de facturació supera els 14 milions d'euros, tot i que ells valoren el funcionament del seu negoci per tones de residus gestionades: més de 50.000 mil tones l'any passat.  A Tarragona són un referent i a Catalunya entre les empreses de mida mitjana, també. És un mercat, el de la gestió de ferros i metalls, de ferralla, amb majoria d'empreses familiars, com Altadill. Entre la seva clientela, grans empreses com Repsol, Red Eléctrica, les nuclears o CLH.

L'economia circular, ara tant de moda, ha estat des de sempre la "base" del seu model de negoci. Ecologistes sense bandera ni massa bona fama. Compren al detall tota mena de residus, també bateries, metalls o cotxes vells. "Ara ha vingut una senyora amb els olles de casa que ja no feia servir", explica. "Som la primera economia circular", afegeix. La percepció popular del ferroveller, tant menystingut socialment, podria començar a canviar. De la metralla escampada per les muntanyes de l'Ebre fa vuitanta anys a ordinadors i telèfons mòbils del 2020. "Si llenceu els mòbils o un ordinador al contenidor gris, com a rebuig, acabaran enterrats sota terra", alerta.