Sectors estratègics pel territori, com el de la fruita seca o l'oli, resisteixen adaptant-se a marxes forçades als canvis. Altres, com el vi, pateixen el tancament de bars i restaurants i l'aturada de les exportacions. La caiguda del turisme serà una dificultat afegida. Saber si el consum intern aguantarà l'allau d'acomiadaments i la retallada d'ingressos, incertesa afegida.
L'agroalimentació ha resistit fins ara, parcialment, el terrabastall. Ho ha fet amb nota en diversos sectors tot i les dificultats per adaptar-se als canvis de la demanda. Alguns productes s'han disparat, com l'oli especialment durant les primeres setmanes de confinament, i d'altres han retrocedit, com els olis de gama més alta. Sectors de la importància estratègica de la fruita seca aguanten al Covid-19, però d'altres com el vi tremolen. L'evolució de l'emergència sanitària i la profunditat de la crisi marcaran l'evolució en els propers mesos, perquè la previsió és que la demanda acabi caient per la davallada dels salaris o del turisme, clau pel territori, o l'increment de l'atur.
La pujada del consum de productes com les cremes de cacau o la xocolata i alguns derivats, indústria gran consumidor d'avellanes en forma de pasta, ha empès en part el sector de la fruita seca. S'ha produït, a més a més, un curiós esclat del consum de les farines d'avellana a països europeus com Alemanya o França per fer dolços a casa. Una mica el que ha passat aquí amb la farina de blat, per fer pa o pastissos casolans, però en format bavarès i gal.
Coselva és una de les empreses líders. La cooperativa de la Selva del Camp (Baix Camp) és un bon termòmetre del què està passant a tot el sector. Les vendes de productes de la cooperativa a través d'internet també han ajudat a parar el cop. L'activitat a l'agrobotiga, en canvi, ha davallat en picat. Els preus de l'avellana s'han mantingut, per ara, però en canvi l'ametlla s'està ensorrant. El que ha passat a Itàlia, el país més afectat i de forma més primerenca pel Coronavirus, i el fet que a Turquia s'hagi esgotat l'estoc d'avellanes, ha afavorit la fruita seca tarragonina. Escenari carregat per tant de complexitat. Molts matisos.
La venda d'oli s'ha multiplicat a través de les grans cadenes de supermercat. En alguns casos la pujada ha arribat al 70%, especialment en les primeres setmanes. Considerat producte de primera necessitat, s'ha disparat als carros de la compra al costat d'altres bàsics com el paper de wàter. Cadascú però en la seva dimensió. Ferran Huguet és vicepresident de la DOP Oli Siurana i director de Grup Unió, que aglutina més de 20.000 socis productors. "La demanda de la fruita seca ha anat molt bé, ha crescut la demanda de producte bàsic", corrobora. L'oli també ha volat de Grup Unió.
La impossibilitat de gastar en restaurants i bars està afavorint en part a l'agroalimentació perquè la població compra més aliments perquè ara menja a casa. Per contra, la caiguda de la demanda de la restauració, amb bars o restaurants tancats o només servint a domicili, ha fet pràcticament desaparèixer part de la demanda. Un cop per part del sector. Més complexitat.
No tot són però flors i violes. La campanya de la Mona, fallida en ple confinament, va significar un cop per la fruita seca. Una altra amenaça, el mercat dels gelats, que afronta un estiu complicadíssim per la caiguda del turisme i la restauració. La indústria del gelat és un dels grans consumidores d'avellanes i ametlles.
La pressió exercida per la gran distribució és una amenaça, ara més que mai, en plena crisi, pels productors agrícoles. Els preus ja tremolen. "Les crisis sempre les acaba pagant el pagès, la situació negociadora és desproporcionada", recorda Huguet.
"L'agricultura i la ramaderia està aguantant, no defalleix en mig d'aquesta crisi. El confinament es pot mantenir gràcies al sector agroalimentari", posa en valor Joaquim Brufau, director de l'IRTA Mas Bover i de l'àrea de Nutrició Animal. "No patirem la crisi com la del 2008, ens en sortirem millor", augura Pere Ferré (Coselva), president dels exportadors espanyols de fruita seca. Els productes bàsics creixeran (durant l'esclat del confinament ho han fet al ritme d'un 20%) o es mantindran, però en canvi el sector augura una davallada del consum lligat a articles de preu més elevat, com els vins de gama més alta. Situar-se bé al mercat i adaptar-se serà aquí també clau.
L'esperança del quilòmetre 0
El sector confia que la clatellada del turisme, que provocarà greus pèrdues, quedi amortida per l'increment de la demanda interior. "Els productes de proximitat tenen una gran potencialitat en la venda online, però ha de canviar la mirada de part dels consumidors, que han de deixar de mirar per sistema cap enfora", destaca Ferran Huguet, director del Grup Unió. "Després d'aquesta emergència sanitària, valorarem més la proximitat i la qualitat. Som número u del món en qualitat de producte", destaca Joaquim Brufau, director de l'IRTA Mas Bover i de l'àrea de Nutrició Animal. L'oli és un dels sector paradigmàtics, que històricament ha hagut de buscar fora mercats perquè a casa s'han consumit altres olis de fora, com a mínim per la marca i l'etiqueta. "El client ha de pensar que comprant a casa es salvaguarda l'estructura productiva local, ara més que mai", afegeix Huguet.
'SOS' del sector del vi
Amb bars i restaurants tancats, el sector del vi afronta una crisi d'enormes dimensions i d'abast imprevisible. Mentre creix el consum de cervesa als supermercats, s'ha enfonsat el del vi. Tot i que pugui créixer el consum intern a casa, dels vins sobretot de gama més baixa, aquest mercat no podrà compensar les pèrdues, ja milionàries. Tant el sindicat Unió de Pagesos com la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya (FCAC) ja han demanat ajuts a les administracions, amb urgència. La FCAC alerta que la caiguda de l'anomenat canal Horeca (hotels, restaurants i cafeteries) representa entorn del 60% dels ingressos del sector del vi. Pels cellers cooperatius, la restauració també és fonamental. En paral·lel s'han posat en marxa campanyes per promoure el consum de vins catalans, com ha fet l'INCAVI ara al darrer Sant Jordi. L'INCAVI calcula que un 40% dels vins catalans es consumeixen a bars i restaurants. Quasi res. Les exportacions també han quedat aturades pràcticament perquè la demanda de països tradicionalment compradors ha caigut. Tot són traves i dificultats. Els productors tarragonins intenten activar la venda de proximitat, a marxes forçades, a través del comerç electrònic, taula de salvació comú de tants sector durant l'emergència sanitària. Unió de Pagesos ja ha demanat al Ministeri d'Agricultura que compensi el 50% del valor de la collita eliminada per la falta de demanda en un 30% de les vinyes. El sindicat agrícola ja ha demanat a l'Estat el compromís per aplicar la denominada verema en verd per aquest terç de la producció per fer front a la crisi derivada del Coronavirus.