El Pla de Contingències COVID-19 del Port -treballat amb antelació i aprovat una setmana abans del confinament de la població- ha estat l'eina principal per afrontar aquesta crisi i ha aportat les mesures necessàries per garantir la seguretat i la salut del seu personal i mantenir la institució i el port en funcionament. Més de la meitat del personal de l'Autoritat Portuària desenvolupa les seves tasques de manera no presencial i més d'un terç és a peu de moll degudament equipat i seguint mesures de prevenció per evitar el contagi i garantir els serveis essencials.

No obstant això, el Port no ha estat immune als efectes del COVID-19. Els tràfics de mercaderies han registrat caigudes d'entre el 15 i el 20%. "Un impacte que també s'ha donat de manera similar en el conjunt del sistema portuari de la península", destaca el president del Port, Josep Maria Cruset. "És una dada que ens permet adonar-nos de l'impacte econòmic a nivell local causat per una pandèmia que està afectant a tot el món", amplia Cruset, "però que, a la vegada, ens ajuda a pensar i a treballar per estar preparats per encarar la recuperació econòmica, a partir del moment en què la crisi sanitària afluixi", conclou.

El Port de Tarragona ja està treballant amb la mirada posada en els possibles escenaris resultants després de la pandèmia de COVID-19. Per al president del Port, "tot i que les conseqüències econòmiques, tant a nivell local com global, s'acabaran de veure en els pròxims mesos, tots els escenaris probables tenen en comú la necessitat de reactivar l'economia, dinamitzar el teixit empresarial i crear llocs de treball". És per això que en aquests moments, el Port de Tarragona aposta per mantenir el ritme d'execució dels projectes en marxa i prioritzar les inversions que permetin rellançar l'economia en la seva zona d'influència econòmica i contribuir així a la millora de les condicions econòmiques i socials de les empreses, persones i famílies.

Així doncs, actualment, està concentrant els seus esforços en l'impuls de les inversions , com la construcció del Moll de Balears, la urbanització de la Zona d'Activitats Logístiques (ZAL) i el desenvolupament de la Terminal Intermodal de Guadalajara-Marchamalo. Tres inversions que ja estaven en el seu pla d'empresa, però que, senyala Josep Ma Cruset, "cobren més sentit i més prioritat per l'impacte econòmic positiu que poden suposar per al teixit econòmic i social del territori".

El Moll de Balears canalitzarà el creixement dels creuers

El Moll de Balears, adossat al Dic de Llevant, és l'obra més important del Port de Tarragona hores d'ara, amb un pressupost de 27,3 milions d'euros. Atès el seu caràcter d'obra d'interès general, el projecte no s'han interromput en cap moment i de fet van començar oficialment el passat 17 d'abril, l'endemà de la signatura de l'acta de replantejament. La construcció va ser adjudicada a FCC Construcciones, SA i Comsa, SAU, el passat mes de gener i un cop acabada l'obra, després de 14 mesos d'execució, permetrà augmentar la línia d'atracada en 700 metres, disposar d'una esplanada de 4 hectàrees, millorar la capacitat per atracar diversos vaixells simultàniament i oferir una operativa de creuers molt més còmoda i àgil. Tot per a mitjans de l'any 2021.

La ZAL: un impacte de més de 150 milions d'euros l'any

La Zona d'Activitats Logístiques (ZAL) ocuparà 100 hectàrees i suposarà una inversió de més de 72,8 milions d'euros. Fins 2023 s'invertiran 31,4 milions d'euros en aquest espai logístic, el que suposarà un creixement del 20,42% de la superfície per a activitats logístiques del Port i un impacte positiu en els tràfics marítims xifrat en un augment d'entre 2,7 i 4,6 milions de tones més per any. Tot això, un cop en marxa aquesta infraestructura, representarà un impacte econòmic positiu per al territori estimat en 154 milions d'euros a l'any i podria suposar la creació de més de 4.200 llocs de treball. La ZAL està pensada prioritàriament per a activitats estretament vinculades al trànsit marítim i a productes amb valor afegit.