"El Teixar ens ensenya que el tresor és a la vinya, que nosaltres estem de pas. Que hem de sentir-nos afortunats per gaudir d'aquesta Garnatxa Peluda que concentra saviesa de veremes passades, que estem en deute amb el destí per deixar-nos donar vida a aquest vi tan especial", explica Domènech. La finca de Teixar rep el nom d'un paratge de Capçanes conegut com la Font del Teixar, d'una superfície de 3 hectàrees, a 400 metres d'altitud amb una orografia molt irregular, una zona delimitada per un espai natural de gran valor ecològic, envoltada de muntanyes amb boscos de pins i sotabosc de caràcter mediterrani.

L'any 2015, el resultat de tot aquest treball, es veu consolidat quan aquest vi, elaborat amb un 100% de Garnatxa Peluda, rep la consideració com a primer "Vi de Finca Qualificat" de la DO Montsant. Un reconeixement que dóna valor a les característiques singulars i climàtiques d'un vi, que s'elabora amb raïms procedents d'una mateixa finca en propietat, que segueix els protocols, puntuacions de producció i rendiments d'elaboració més exigents, així com un prestigi tan nacional com internacional al llarg de deu anys.

Parlar de Vinyes Domènech és parlar de la Garnatxa, "el raïm de les mil i una cares, de notable elegància, boquet d'aromes delicats, textures sedoses i vellutades amb uns aromes i sabors genuïns on trobar els matisos que identifiquen els seus vins botànics", comenta Domènech, un gran defensor d'aquesta varietat ancestral. No és una casualitat que -cada any- promocioni l'International Grenache Day, i impulsi, junt amb altres cellers de Catalunya, l'associació de viticultors Terra de Garnatxes. Forma part també del jurat del Concours International Grenaches du Monde.

"El nostre valor diferencial és aprofitar la biodiversitat que ens aporten els boscos que envolten les nostres vinyes, considerant-ho un ecosistema interactiu que ofereix protecció i equilibri a la flora i la fauna". Les pràctiques biodinàmiques de Vinyes Domènech prioritzen els principis bàsics que actuen a la natura, i els "tenim sempre presents per aportar l'equilibri i ajudar a la salut de la planta". En el fons és una mena de coneixement obert a base de recopilar experiències, més que un conjunt de mètodes i tècniques tancades.

"Les plantes reben les influencies que provenen de la terra i de les energies de l'univers, que marquen els seus ritmes vitals. Tot el que ells aporten en forma de fems, compost, restes, males herbes, fulles, arrels, etc. l'incorporen en el seu sistema de manera que, al cap d'uns mesos, desapareix per integrar-se amb la terra, enriquint-se en humus i fent-la més fèrtil", ens explica. "El compost -continua- és molt important per a la vinya perquè vivifica la terra i revitalitza el sòl, aportant matèria orgànica per tal d'equilibrar el seu desenvolupament".

La botànica és una paraula que Joan Ignasi Domènech sovinteja en el seu argumentari. "És un indicador de l'estat del sòl i de l'equilibri del seu habitat; i a través del seu coneixement poden interpretar les seves carències. La diversitat de les plantes silvestres que creixen entre les seves vinyes ajuda a la nutrició i la textura desitjada del sòl, mitjançant preparats i infusions com a part de la fitoteràpia de la vinya".

Si us animeu a visitar el celler i passejar pel seu entorn, hi descobrireu els beneficis que aporten la calèndula, la dent de lleó, la farigola, el romaní, l'herba de Sant Jordi, la malva, la camamilla, etc. per la salut dels ceps, a més de recuperar els genuïns aromes silvestres.

Paisatge i aromes

Des del principi de la seva aventura, el Joan Ignasi defensa que la singularitat d'un vi està influïda per diversos factors, entre ells la varietat de raïm, el terreny, el microclima i l'entorn de la vinya. I en aquest territori, trobem elements del paisatge botànic que formen part dels aromes dels seus vins. Aquesta inquietud ha estat rellevant per iniciar, el passat mes de desembre, un nou projecte de recerca per conèixer amb major profunditat com influeix el paisatge botànic de les vinyes en les aromes del vi. En aquesta recerca participen també els cellers Perelada, Huguet de Can Feixes, La Fou Celler i Celler Lagravera; com a partner tecnològic i de recerca hi ha l'INCAVI i la coordinació administrativa va a càrrec de l'IINNOVI. Aquest és un projecte finançat entre el Departament d'Agricultura i el Fons Feder.