Les empreses que formen part del polígon industrial de Valls ja es troben al límit de la seva resistència després de gairebé un any de restriccions per la Covid-19. El sector empresarial vallenc considera que, si la cosa no millora, en tres o quatre mesos es començaran a produir els primers tancaments d’empreses.

"Només llegeixes cartells de lloguer o venda de naus per tot arreu", lamenta el president de l'Associació d'Empresaris del Polígon Industrial de Valls, Xavier Ulldemolins. A l'associació en formen part un centenar i escaig de firmes d'un polígon, creat el 1964, que ha arribat a tenir més 300 empreses -no totes associades. Amb 270,59 hectàrees d'extensió, constitueix el principal motor econòmic de la ciutat i un dels més significatius del Camp de Tarragona.

"La gent està desencantada, molts me'n parlen amb llàgrimes als ulls, en algunes empreses s'ha despatxat tothom i només hi queda l'amo sol, s'estan descapitalitzant amb balanços en vermell; el mercat nacional ha caigut un 70% i només aguanten alguns negocis, com tallers, i firmes que tenen capacitat exportadora, però l'empresa petita, garrotada; crec que ja anem tard i no estarem a temps de recuperar-ho, calia preveure abans", afegeix.

"El polígon té els mateixos quilòmetres que la distància existent entre Valls i Tarragona", posa d'exemple Ulldemolins. La indústria majoritària en aquest polígon és la petita i mitjana empresa. "I els negocis petits tenen molt menys pulmó financer que les grans multinacionals, com Lear, Kellogg's o Ikea", diu Ulldemolins. "I això si aquestes no marxen cap al nord d'Àfrica", avisa. En la seva opinió, la robòtica en la logística també ha anat en detriment del treball.