La paraula de moda és disruptiu. És tan dràstic el canvi de paradigma de la transformació digital?

Ho és. Però no ens hem de posar nerviosos. Fa 20 anys que diem que el fet digital ho canviarà tot. I tot i que de vegades tenim la sensació que no paren de passar coses, en el fons n'han passat tres de rellevants. I cada 10 anys. O sigui que hi ha temps per assimilar el canvi de paradigma i prendre les decisions adequades. I això sí que és fonamental. Hem d'obrar ràpid, però sobretot hem de fer-ho bé.

Quins són aquests tres grans moments de la nostra història digital?

El big bang és el 1995 amb la aparició d'internet, que es va escampant però que inicialment és una cosa de les organitzacions, els ciutadans som espectadors, tenim molta informació al nostre abast, però no podem aportar massa cosa. El segon canvi és al 2005: internet passa a ser de les persones, gràcies a la irrupció de les xarxes socials, plataformes que fan que la majoria dels continguts de la xarxa els aportem nosaltres. L'actual, que podem situar al 2015, és el de les coses, el famós Internet of Things. Ara la majoria del fluxe d'informació de la xarxa l'envien els objectes, tota mena d'objectes: un tren que arriba a l'estació, un contenidor que es descarrega a un port, un rellotge que et mesura les passes, un sensor que et controla la salut...

En aquest escenari, l'altre mantra del que no podem escapar és que hem de repensar el nostre model de negoci...

Si, però no és el primer cop que passa. Cada vegada que hi ha hagut un canvi de paradigma tecnològic els negocis s'han transformat. Els mateixos dispositius canvien les nostres actituds. Aquells ordinadors de sobretaula que s'estan extingint generaven decisions reflexives que molts cops es prenien tancat a un despatx. Quan buscaves, per exemple, un viatge per internet t'hi posaves a fons, ho pensaves bé. Ara, amb els smartphones o tablets, tot es fa molt més impulsiu, més espontani, perquè busques i prens decisions de consum a qualsevol lloc i sense pensar-ho massa. I això, per força, ha de ser tingut en compte en l'estratègia de les empreses.

És una nova cursa tecnològica, això tampoc és nou...

Ho és, però alerta, perquè la tecnologia ja és com el valor a la mili: se suposa. Vull dir que si no tens un alt nivell en tecnologia és impossible que una empresa sigui competitiva, en cap sector. Però això és el que hem fet sempre. I la transformació digital que vivim actualment és alguna cosa més.

Vostè dirà...

L'avantatge competitiu en aquest procés el dóna la capacitat de gestionar fluxos de dades en temps real. Però compte amb les dades. Portem molts anys capturant-les i massa organitzacions es perden analitzant-les per la gran quantitat que en tenen, sense fer cap pas cap a la monetització d’aquesta ingent quantitat d’informació que van acumulant. Les dades són el nou or, però si no se saben classificar i interpretar per a la presa de decisions, no serveixen de res. I compte amb com les capturem, perquè podem matar la gallina dels ous d'or.

Vol dir que el big data ha de ser ètic?

Si. Les dades no es capturen, és mereixen. El meu telèfon sap on vaig, però si la companyia que em subministra el servei m'ofereix restaurants al lloc on sóc, em puc enfadar, perquè jo això no ho he parlat amb ella, només hem discutit el preu de les trucades i de l'accés a internet. I no em valen les finestres que hem saturen d'informació a les que faig acceptar, acceptar, acceptar... Capturant dades de manera il·legítima puc carregar-me la confiança del meu client potencial. I això pot ser irreversible.

Doncs un diria que vivim a l'era del tràfic de totes aquestes dades...

Es fa. Però les empreses que se'n sortiran seran les que sàpiguen llegir aquestes dades i convertir-les en serveis segmentats per tipus de consumidor. I establir relacions transparents amb els seus clients. Aquest és l'avantatge competitiu de l'era en la que ja hem entrat. Guanyarà qui tingui una bona relació amb els seus clients.

Tornem als mantres. També es diu de la transformació digital que és un procés exhaustiu...

Amb això sí que hi ha un salt qualitatiu. En les anteriors etapes de la història d'internet afectaven sobretot a certs departaments de l'empresa. La primera, als enginyers informàtics. La segona, quan el protagonisme és de les persones, a màrqueting i comunicació. Ara, és cosa de la direcció general, perquè afecta a l'avantatge competitiu, l'estratègia, el catàleg de serveis o productes. Una empresa ha de prendre decisions crítiques que afectaran de manera decisiva a la seva viabilitat en els propers anys.

Hi ha una certa histèria per prendre decisions innovadores per no quedat en la marginalitat?

És així. Però això provoca també molta tonteria. Passa cada cop que hi ha un canvi d'aquesta envergadura. Quan va aparèixer internet semblava que tothom podia tenir una botiga de roba on-line i vendre a tot el món, competint amb Zara. Ara, més que en l'era de l'Internet of things sembla que vivim a la de l'Internet of Stupid Things (riu).