L'actualitat ens obliga a començar preguntant com els ha afectat l'incendi de la Ribera d'Ebre.

La majoria de zones de conreu afectades són oliveres. En concret, unes 300 hectàrees a la Palma d'Ebre i unes 400 de Flix. ha dins del municipi i a 400 que estan dins del terme de Flix, que són propietat de productors de La Palma. L'afectació és desigual: mentre que alguns arbres s'han cremat totalment i no queda una altra opció que arrencar-los i tornar-los a plantar, a altres es podrà refer l'olivera tallant les branques afectades. En les zones de reg, que afortunadament són la majoria, els dos primers anys no hi haurà collita, però en 5-6 podrem recuperar el rendiment normal.

Què espereu de l'Administració per pal·liar els efectes del foc?

Coses concretes com ajuts econòmics, reducció dels mòduls de l'IRPF pels propers anys, rebaixa de la quota d'autònoms, crèdits tous... Però també altres de llarg abast per estimular l'agricultura, que com tothom sap exerceix de tallafocs davant d'un incendi: activar el banc de terres perquè nous agricultors recuperin terres abandonades i altres mesures per propiciar el reequilibri territorial del país.

La DOP Siurana compleix 40 anys del seu primer reglament. Com valora el moment actual de la DOP?

Penso que estem en un bon moment. Mirem enrere i constatem la molta feina feta i el progrés de consolidació de la nostra marca i el creixement en producció. Però tenim encara molt camp per recórrer. La prioritat segueix sent la pedagogia, la comunicació. Conscienciar la societat de les prestacions del nostre producte. En aquest sentit, destaquen les tallers a les escoles, encaminats a educar els consumidors del futur. L'impuls dels tastos, el creixement de fires com les de Tarragona i Reus, el treball amb prescriptors del món de la gastronomia o la salut... Ha estat la línia dels últims anys i ho seguirà sent.

Una de les fites ha estat el creixement del percentatge d'oli envasat comercialitzat amb marca pròpia del productor...

Absolutament. El nostre objectiu ha de ser el 100%. A finals dels 80 era el 30% i ara gairebé som al 70%. Però hem de seguir per aquí. I aprofitar la dinàmica de vendre oli en envasos petits, que deixen més marge als productors. Cada entitat té la seva política, però hem de tenir clar que amb marketing, packaging i una bona comunicació aquesta tendència dels envasos més petits que es consolida a les llars i a la restauració és una oportunitat de millorar rendibilitats.

“Actualment tenim 8 o 9 entitats internacionalitzades i exportem un 15% de la producció, cada cop a més països”

En exportacions la línia també és ascendent...

Sí, però hem de créixer encara més. Actualment tenim 8 o 9 entitats internacionalitzades i exportem un 15% de la producció, cada cop a més països. Som a tots els continents excepte Àfrica. A Europa som forts als països nòrdics, a Alemanya, a França... A Àsia, els nostres mercats prioritaris són la Xina, el Japó, Taiwan i Corea. Austràlia també és important. I cada cop tenim més presència als EUA. És un país productor que només cobreix el 10% de la seva demanda. La resta històricament els arribava d'Itàlia, però cada vegada ens posicionem més. Esperem que les polítiques proteccionistes de Trump no arribin al nostre sector...

Ha mencionat l'oli italià, que té un gran prestigi a tot el món des de fa molts anys. És un model a seguir?

Hem escurçat distàncies amb ells. Però hem de ser realistes: Itàlia sap vendre. El nostre oli és molt bo, el seu també, però són els referents a l'hora de comercialitzar. A més, al seu país tenen molta cultura de l'oli, més que aquí. Passa una mica el mateix que amb el vi i França. Hem de seguir aquests exemples, ens hem de creure més la qualitat del que tenim aquí i projectar-ho cap a fora.

Dins aquesta línia pedagògica un dels reptes és posar en valor les prestacions de l'oli d'oliva verge extra davant d'altres olis de qualitats molt inferiors...

Sí, és una feina paral·lela a la de projectar la nostra DOP, però l'hem de fer entre tots. Hem de fer arribar a la gent que el nostre producte és de categoria superior, que ho sàpiguen distingir i valorar. És una guerra que no està guanyada. Hi ha una part de la societat que compra olis refinats perquè són més barats, però el nostre és el suc natural de l'oliva. Tot és oli, però no té res a veure una cosa amb l'altra.

Les xifres de producció han oscil·lat molt els últims dos anys. Quina previsió hi ha per al 2019?

Bona. La dinàmica oscil·latòria és normal en el nostre sector. L'any passat vam tenir un any fluix, per diversos factors, amb 2,3 milions de kilograms. Però veníem del segon millor any de l'última dècada, amb 6,5. La mitjana està per sobre dels 5 milions de quilos. El sotrac de la davallada de 2018 s'explica precisament perquè l'olivar és fluctuant, té tendència a produir molt un any i a descansar l'any següent. Factors com les sequeres i les humitats primaverals també hi influeixen. Però la collita d'enguany serà bona. La floració ha anat molt bé, necessitaríem una mica més de pluja a la zona de secà perquè és un any molt sec. Les pluges d'agost i setembre seran decisives.

Com els afecta el canvi climàtic?

Ens adaptem a la situació. Les sequeres són més intenses, ens sorprenen calorades com les de finals de juny, hi ha un avançament en la fenologia dels arbres per aquestes calors prematures, amb hiverns més suaus... Tot plegat fa que s'avanci la maduració, però això no és dolent, perquè els olis amb collita molt avançada donen característiques molt bones. On més patim, és a les zones de secà.

El fenomen de l'alimentació ecològica impulsa tot el sector agroalimentari. El seu producte ja està associat a la salut. Compensa el sobreesforç de la producció ecològica?

És una inversió i un esforç important que comporta una gran baixada de producció, per no poder utilitzar adobs químics, insecticides i fitosanitaris. Tot això s'ha de compensar amb el preu. Però la demanda dels consumidors creix, i és un consumidor que està disposat a pagar més, tot i que aquí encara sigui minoritari. A altres països el mercat ecològic és més gran, es tracta de ser-hi amb preus rendibles.