Àlex Arenas s'ha convertit en un dels rostres més coneguts durant l'epidèmia de Covid-19. Aquest científic va desenvolupar fa deu anys un model matemàtic juntament amb la universitat de Saragossa que permet predir com evolucionarà una epidèmia a partir de la mobilitat de les persones. Allò que era una teoria científica s'aplica de forma pràctica en plena crisi del coronavirus. I el model creat per Arenas, funciona.
El govern de l'Estat va permetre el 13 d'abril tornar a la feina a molts treballadors. Tenen dades de com està evolucionant l'epidèmia amb aquest nou panorama de l'augment de la mobilitat a Espanya?
No encara. Les dades tarden entre 12 i 14 dies i, per tant, esperem tenir aquestes xifres aquest dijous o divendres (23 i 24 d'abril en el moment de fer l'entrevista). De moment, estem treballant amb dades que es corresponen amb el període de confinament estricte.
I com ha anat el confinament?
Molt bé, el confinament total és la millor estratègia contra una malaltia així perquè trenca les cadenes de contacte. Ara caldrà veure si en tornar a restablir l'activitat, repuntaran els contagis.
Pot passar?
Com més moviment hi ha, més contacte entre les persones es produeix i, és clar, hi poden haver nous contagis. Amb el confinament estricte que hem fet la mobilitat s'ha restringit un 80%. Amb la tornada a la feina de la setmana passada calculem que aquesta restricció ara és del 65%. Baixar d'aquesta xifra suposa un risc d'augment de contagis i, per tant, d'un rebrot.
"Anunciar que deixaràs sortir els nens al carrer sense saber com evoluciona la malaltia després de permetre anar a treballar la setmana passada és arriscat"
Doncs aquesta setmana es preveu que els nens ja puguin sortir al carrer...
Anunciar quin dia faràs el desconfinament dels nens sense saber com evoluciona la malaltia després de permetre anar a treballar, és arriscat. Com deia anteriorment, encara no tenim les dades de la tornada a l'activitat laboral. Es pot donar un missatge positiu com aquest, el de la sortida dels nens, sense fixar una data concreta. És més coherent dir que estàs estudiant la situació i que tan bon punt puguis, ho faràs. Si finalment ho fas i després resulta que repunten els contagis, et tires enrere i tornes a confinar la gent, suposarà un gerro d'aigua freda per a gran part de la societat. Seria frustrant per a la població i provocaria una pèrdua de confiança en els governants.
Tenen un càlcul de què pot representar aquesta sortida al carrer dels menors de 14 anys?
No sabem qui sortirà i qui no, però sabem quants nens hi ha a Catalunya i assumim que aquests nens podran sortir amb un pare o amb els dos. Sabent això, tenim en compte quanta gent pot estar al carrer durant dues hores. Veurem si això pot afectar la incidència de la malaltia o no.
Com elaboren el seu model matemàtic?
Coneixíem la taxa de contagi de la Covid-19 perquè al començament teníem dades de la Xina i Itàlia. Veient la xarxa de mobilitat de persones d'Espanya vam calcular l'evolució de la malaltia, predient com es podia expandir pel territori i el risc de contagi en els municipis. Com més dades teníem a Espanya (de contagis), el model era més precís. En la primera fase, sense cap restricció de mobilitat, es podia veure molt bé el creixement exponencial de la malaltia en el futur. Amb el confinament es va poder apreciar la contenció de l'epidèmia i l'aplanament de la corba.
Esmenta les dades de contagis com un factor important a tenir en compte. Quin paper juguen els tests per confirmar si una persona està infectada o no?
Els tests són fonamentals. Si tinguéssim unes dades més precises de quina quantitat d'asimptomàtics hi ha a través de la confirmació dels tests, el nostre model seria molt més acurat perquè ara fem una estimació (d'asimptomàtics). El test ens donaria la fotografia d'aquesta part invisible de la malaltia. Aquest és un valor fonamental pel model, per saber en quin estat es troba la població i per saber quanta gent no és immune.
No són les úniques dades que fan servir per a calcular l'evolució de la malaltia pel territori. En una entrevista afirmava que utilitzava aplicacions de Google, quina?
Bàsicament Mobility. Google fa el seguiment d'alguna de les seves aplicacions com Maps o d'altres i les agrupa per temes com el lleure, concentrant els moviments de les persones en parcs o zones d'oci, també hi ha altres temes com el treball, que ens permet veure els fluxos en direcció a la feina. Amb aquestes dades, que tenim amb una setmana de retard des que s'han recollit, pots veure la reducció percentual d'un dia de feina normal.
"Dir en el seu moment que la mascareta no era necessària per amagar que no tenies prou mascaretes no tenia cap sentit"
Sobre la immunitat: una persona que s'ha contagiat i ha superat la malaltia és immune. Entenc, que aleshores els tests, però també les dades hospitalàries són fonamentals. Tenint en compte tot això, quin percentatge de persones immunes hi ha a Espanya?
Calculem que menys del 5%.
Això és molt poc.
Sí, si tinguéssim un 15% o un 20% la situació seria molt millor, clar. Ara no hi ha prou immunitat de comunitat i això ens fa ser més conservadors en les estratègies.
Vostè va dir en una entrevista el passat 11 d'abril que encara havíem d'estar 50 dies més confinats...
Sí, seria el que va fer la Xina però això aquí serà impossible perquè s'ha de reactivar l'economia. S'ha de buscar un equilibri perquè no ens podem permetre un rebrot.
Però si un 95% de la població és susceptible d'emmalaltir perquè no és immune, la possibilitat que un altre contagi sigui massiu sembla molt alta.
Fins que no hi hagi una vacuna s'haurà de viure amb una sèrie de normes i respectar una sèrie de procediments i mesures de protecció. Tindrem una normalitat adaptada on caldrà estar protegit contra el contagi.
Vostè va dir que "no hi haurà estiu".
Sí, en el sentit de viatjar i de fer turisme. Ara pràcticament no hi ha vols i, en general, la globalitat es veurà afectada. Les connexions, que són molt útils per altres coses, afavoreixen l'expansió de la pandèmia. Cada país apaga el seu foc com pot però després caldrà acordar una sèrie de mesures sobre controls. Ens hem de protegir tots els ciutadans del món.
Els famosos casos importats.
És molt difícil que Espanya tingui zero casos a l'estiu però, en tot cas, quan nosaltres estiguem millor, altres països estaran pitjor, de la mateixa manera que va passar amb la Xina. Això provocarà que durant aquesta crisi, però també en un futur i sobretot mentre no disposem de fàrmacs eficaços, s'hauran d'implementar una sèrie de protocols acordats entre tots els països que ara, per cert, apaguen el foc com poden.
A vostès no els van fer gaire cas al començament...
Sí, va costar, però finalment ens van creure i ara treballem amb la Generalitat i també amb l'Estat quan ens ho demana.
La gestió de la crisi per part dels diferents executius i, sobretot d'alguns missatges que s'han donat a l'opinió pública han estat molt criticats.
Jo soc dels que penso que tenim una societat madura a la qual se li ha d'explicar la veritat i exposar la realitat des del començament. Hem fet un confinament molt dur i la societat l'ha complert exemplarment. Dir en el seu moment que la mascareta no era necessària per amagar que no tenies prou mascaretes no tenia cap sentit. Si un metge les havia de portar per a no contagiar-se, un altre ciutadà també. Eren i són necessàries per a tothom i, si s'hagués dit que no n'hi havia per a tothom però que s'estava gestionant la seva adquisició i que mentrestant la gent s'havia de tapar la boca i el nas amb un mocador o altre tipus d'element, hauria estat millor i més segur.
Contrastava aquest missatge de no mascareta mentre dirigents com Angela Merkel asseguraven que un 60%-70% de la població es contagiaria de coronavirus.
I aquestes dades de Merkel eren curtes. Tots els models matemàtics indicaven que la població susceptible de contagi era superior al 85%, però clar, això era si no es feia res. Amb el confinament aquesta taxa s'ha reduït molt.
Malgrat aquests missatges, l'epidèmia es va expandir ràpidament a Espanya.
Els governs no van ser conscients de l'alta connectivitat entre la Xina, Itàlia i Espanya. Els especialistes que els assessoraven van pensar, no sé realment per què, que podrien controlar l'epidèmia a partir d'algun cas aïllat importat. Aquell va ser l'error fonamental que es va cometre, afortunadament ara s'ha corregit.
Un model que traspassa fronteres
La feina d'Arenas a la URV i de Jesús Gómez-Gardeñes de la universitat de Saragossa en la creació i aplicació d'aquest model matemàtic per a epidèmies es remunta 10 anys enrere. Com a especialistes en sistemes complexos, volien conèixer com es comporta una malaltia contagiosa en un entorn social i la seva expansió. Amb el coronavirus Covid-19 l'investigador català ha posat en pràctica una dècada d'estudi. El model, seguit per la Generalitat de Catalunya i també per l'Estat, ha suscitat l'interès d'altres països i, tal com confirma Arenas a l'Indicador d'Economia, els investigadors de la URV i Saragossa han enviat el model i els codis a científics que assessoren els governs de Portugal, Argentina, Mèxic, Colòmbia, Dinamarca i el Canadà.