El sector immobiliari va ser protagonista i víctima de la crisi econòmica de 2008. Han passat dotze anys i s'havia recuperat a poc a poc la confiança de l'oferta i de la demanda. Com l'afectarà globalment la crisi provocada per la pandèmia de la Covid-19?

La crisi de la Covid-19 agafa al sector immobiliari en una situació molt més forta i sanejada que en la crisi anterior. El sector està molt menys endeutat i és molt menys depenent del finançament bancari. Addicionalment, el sector és més professional, transparent i rigorós. També és més eficient, gràcies al fet que ha iniciat el camí de la digitalització en tota la cadena de valor immobiliària. Per altra banda, no ens trobem en una situació de sobreoferta de producte immobiliari, tal com ens trobàvem en la crisi precedent. Cada segment immobiliari tindrà una evolució diferent. Hi haurà un impacte molt fort en els sectors hoteler i comercial, i en canvi, el sector residencial i logístic mostraran més resiliència.

El Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre són destinacions turístiques i vacacionals amb un gran parc d'habitatge de segona residència i promocions en curs. Quin serà l'impacte en aquest segment i que es pot fer per minimitzar-lo?

Mentre duri la situació d'inestabilitat el més probable és que es redueixi significativament el volum de transaccions i d'operacions de lloguer. No serà fàcil minimitzar l'impacte fins que la situació no es normalitzi.

El finançament i la disponibilitat i preu del sòl són dos dels cavalls de batalla del sector. En l'actual situació, hi ha marge de diàleg i col·laboració dels promotors amb les entitats financeres i les administracions públiques?

Actualment vivim una situació d'un cert parèntesi en el qual no s'estan reformulant els termes habituals de la relació entre el sector immobiliari, les entitats financeres i les administracions públiques.

La inversió estrangera ha tingut fins ara un pes notable en l'àmbit immobiliari. Quin comportament preveu que pot tenir en els pròxims mesos aquest flux de capital?

Pel que fa al mercat d'inversió professional, continua havent-hi una gran quantitat de diners buscant operacions immobiliàries per a invertir. Hi ha dos grans perfils que actualment estan molt actius; d'una banda els fons institucionals de perfil "core", que busquen operacions immobiliàries de molt poc risc, i d'altra banda, els fons de perfil més oportunista, que se senten còmodes en entorns d'un risc més elevat, però a canvi, tenen expectatives de comprar amb descomptes rellevants. Des del meu punt de vista, a aquest darrer grup li costarà trobar el nivell de descomptes que esperen, doncs els propietaris d'actius immobiliaris estan molt menys endeutats que en l'etapa precedent i no tindran incentius per vendre a determinat preu.

El mercat del lloguer i l'habitatge social i per la gent jove poden ser un pulmó per sobreviure durant aquest temps convuls i incert?

És molt probable que es produeixi un increment de la demanda d'habitatge de lloguer, així com de la necessitat d'habitatge social. La gran assignatura pendent del nostre sector és construir un gran parc d'habitatge de lloguer a preus assequibles allà on hi ha més pressió de la demanda.
Aquesta mena de producte immobiliari requereix molta especialització, no tots els promotors tenen la capacitat per a produir-lo.

Es parla de la saturació immobiliària d'espai per empreses i oficines de l'àrea de Barcelona. Està d'acord? En aquest sentit hi ha veus que parlen d'una oportunitat pel Camp de Tarragona per atendre la demanda pendent de metres quadrats?

Ens trobem en una clara situació de desequilibri entre l'oferta d'oficines i la demanda d'empreses que es volen establir a Catalunya. A tancament de l'any passat, el mercat d'oficines a Catalunya amb prou feines comptava amb 265.000 m² lliures amb possibilitat de ser ocupats de manera immediata, cosa que representa un escàs 4,3% sobre l'estoc total, conformat per un total de 6,15 milions de metres quadrats. Aquesta situació d'escassetat d'oficines té dues conseqüències; la primera, un increment notable dels prelloguers, és a dir de les operacions de lloguer d'edificis que encara estan en fase de construcció, i la segona, un increment de l'activitat promotora per tal de proveir del parc d'oficines que l'economia catalana necessita per a seguir creixent. La demanda d'oficines està molt concentrada a Barcelona i al seu voltant immediat. Consolidar el Camp de Tarragona com una àrea d'oficines és molt poc probable. Caldrien grans estímuls, com per exemple que s'hi desplacés el sector públic en un volum important, i que es fes un posicionament d'aquesta àrea durant molts anys i de manera sostinguda.

El confinament i les restriccions de mobilitat associades a la crisi sanitària han transformat la vida privada i professional de les persones. És una oportunitat per repensar els models de construcció en general posant més èmfasi en la sostenibilitat?

Els criteris de sostenibilitat ja fa molt temps que són presents a tota la cadena de valor immobiliària, i és molt probable que la pandèmia simplement acceleri aquesta tendència que ja havíem iniciat.

Algunes previsions parlen d'una caiguda entre el 25 i el 35 per cent de les transaccions i de la desaparició de més de 10.000 agències immobiliàries. Comparteix aquestes estimacions d'impacte sobre el sector?

És lògic que es produeixi una caiguda de les transaccions, per la situació de confinament i la crisi econòmica derivada de l'emergència sanitària. No obstant això, la lògica indica que el ritme de vendes s'hauria de recuperar en relativament poc temps a mesura que anem recuperant el to econòmic.
Pel que fa a la xifra d'agències immobiliàries que poden desaparèixer, desconec quina pot ser la quantitat, però 10.000 segur que no, donat que en tota Espanya n'hi ha unes 55.000. No em sembla una estimació raonable.

El sector immobiliari és un dels principals motors de creixement del país. Caldrà incrementar la col·laboració publicoprivada perquè continuï sent així?

Efectivament, el sector immobiliari es pot convertir en una de les locomotores de la recuperació econòmica, tot i que és necessari que l'administració pública agilitzi les tramitacions i asseguri un entorn segur per a la inversió. Com més estable és el marc legal, urbanístic i fiscal en un territori, més inversió és capaç d'atreure. La col·laboració publicoprivada seria una fórmula excel·lent per a construir el parc d'habitatge de lloguer a preus assequibles que tant necessita la nostra societat, sobretot a Barcelona i al seu voltant, on hi ha una gran escassetat d'aquesta mena de producte.