Un cop més, fer prediccions econòmiques a l'inici de l'exercici esdevé un "esport d'alt risc". La complicada situació geopolítica marcarà en bona part l'evolució econòmica mundial. A banda dels reptes globals ja coneguts (canvi climàtic, irrupció de la intel·ligència artificial, guerres com la d'Ucraïna o la d'Orient Mitjà, tensions creixents entre potències amb armament nuclear, ciber-delinqüència, terrorisme, crisis migratòries, fortes desigualtats socio-econòmiques, envelliment de la població a països molt importants etc.), després d'un any 2024 carregat de processos electorals ens enfrontem també a múltiples desafiaments de tipus polític: arribada de Donald Trump a la Casa Blanca el 20 de gener, eleccions a Alemanya, crisi institucional a França, febles minories de govern...

Tot plegat fa preveure un exercici amb un creixement global del PIB menor (3%) i una major inflació en relació a les prediccions mundials de fa uns mesos. No es pot parlar de tempesta, però sí d'uns núvols amenaçadors. Les incògnites al voltant de l'aplicació concreta de les mesures polítiques anunciades per Trump tenen implicacions macro i microeconòmiques molt rellevants. A Estats Units es preveuen un atur sobre el 4% i una inflació clarament per sobre del 3%. Caldrà veure si l'anunciada forta pujada d'aranzels es materialitza, quina serà la política migratòria real del govern, com afectaran les seves decisions en matèria de Defensa a la seguretat mundial, quines seran les veritables actuacions en l'àmbit fiscal etc. En funció de tot això es podran anar afinant les previsions.

Ara mateix els mercats monetaris mostren les seves inquietuds al respecte i apunten a que els tipus d'interès no baixaran tant com es preveia (per tant, pujaran les rendibilitats de bons). La Reserva Federal només té a l'horitzó dues retallades de 0,25%. Possiblement el BCE sí baixarà més els tipus (que podrien arribar fins el 2%). L'evolució de l'Euribor a 12 mesos fins els 2,45% de tancament d'any ja ens confirma aquesta tendència. La preocupant situació econòmica a Alemanya lògicament influeix en les decisions europees, malgrat que el mandat del BCE "només" té com a objectiu controlar la inflació de mig termini al voltant del 2%.

A nivell de les Borses, malgrat les altes rendibilitats del darrer any, continuen tremendament distorsionades pels "7 magnífics" (accions tecnològiques americanes que generen un fort biaix als mercats) i obtenir grans plusvàlues en renda variable no serà gens senzill després d'un bon 2024. Les valoracions, tenint en compte els PER (relació entre preu i benefici), mostren nivells bastant elevats.

El Bitcoin podria sortir reforçat pel suport de Trump, però com les criptodivises no tenen una autoritat al darrere, qualsevol acció coordinada entre els principals bancs centrals del món podria provocar fortes caigudes.

En relació al mercat de divises, tot apunta a una apreciació del dòlar USA front les principals monedes mundials, si es compleixen les mesures de política econòmica als Estats Units. La paritat entre USD i EUR ja està a tocar. El tipus de canvi oficial de tancament de 2024 va ser 1,0389.

Al 2025 per a Espanya es preveuen un creixement del PIB lleugerament per sobre del 2% (bastant inferior al tancament del 2024, que estarà sobre el 3%) i un IPC per sota del 2,5%. Continuarem amb nivells alarmants dels preus de l'habitatge (tant per la compra com pel lloguer), el dèficit públic i el deute sobre PIB encara es situaran per sobre dels percentatges recomanats per la UE, l'atur (tot i que més controlat) quasi doblarà la mitjana europea i la manca de productivitat seguirà sent una assignatura pendent. El mateix podem dir del concepte de "prosperitat compartida", un repte indiscutible en paraules del president del Consell Econòmic i Social, Anton Costas. Una simple dada (de proximitat) ja ens diu molt al respecte: el 27% de la societat catalana està en risc de pobresa o exclusió social.

En l'entorn més proper, l'economia tarragonina (que representa un 9,3% del PIB català) no queda aliena a la incertesa global. Les perspectives estan en línia amb les previstes per Catalunya i Espanya. Continuem patint dèficits estructurals en infraestructures i altres inversions, que cal reivindicar fermament als diferents nivells de l'Administració Pública. Un exemple claríssim és el ferroviari. Hem d'aprofitar les nostre fortaleses (economia diversificada i oberta al món, bons centres de formació, climatologia i situació geogràfica privilegiada, relativa bona qualitat de vida etc.), però sense oblidar els punts que cal enfortir; entre d'altres, donar el suport necessari per la consolidació de la transició industrial (que representa al voltant del 30% del PIB al Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre), replantejar el model energètic des d'una perspectiva realista (el tancament nuclear previst per al 2030 genera un problema greu de producció), fer una gestió eficient de l'aigua, treballar per superar l'estacionalitat del turisme (ajudaria a reduir el diferencial negatiu en ocupació respecte a la resta de Catalunya), potenciar el sector primari i el comerç de proximitat (els centres de les ciutats cada cop perden més botigues), fer un bon ús dels Fons Next Generation etc.

En conclusió, estem davant d'un exercici complex en el que haurem de procurar convertir els múltiples reptes en oportunitats, tot i que no serà gens fàcil. Bon Any a tothom i ànims!