La secció cinquena de la sala del contenciós del Tribunal Suprem ha ratificat la sentència dictada el 2018 pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que anul·lava íntegrament el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal (POUM) de Tarragona aprovat el 2013. En una sentència dictada el 26 d'octubre, els magistrats desestimen els recursos de cassació presentats per l'Ajuntament i la Generalitat contra aquesta resolució, que deriva d'un recurs interposat per l'empresa Compañía Logística de Hidrocarburos (CLH). El Suprem insisteix que a l'hora d'elaborar el planejament es va ometre l'informe previ estatal en matèria d'hidrocarburs, considerat un tràmit "substancial".

El POUM de 2013 qualificava els terrenys on s'ubica la companyia CLH com a sòl urbà no consolidat a ordenar mitjançant un pla de millora urbana -el PMU 40-. La finalitat era convertir l'ús industrial existent en terciari a la zona confrontant amb el polígon Francolí i residencial a la zona que toca al riu, més pròxima a la ciutat. També es preveia regenerar la façana fluvial, adequar-hi un parc públic lineal i construir-hi un pont, entre d'altres.

El febrer del 2018, la sala del contenciós administratiu del TSJC -secció tercera-, va estimar en part el recurs de la companyia d'hidrocarburs i va anul·lar i deixar sense efecte jurídic de forma íntegra el POUM de Tarragona. A més, també va anul·lar la regulació referida a l'àmbit delimitat com a Pla de Millora Urbana 40 CLH -el PMU 40- per la seva inviabilitat econòmica. Segons informes pericials, el valor residual del sòl en aquest àmbit oscil·laria entre els 52 i els 58 MEUR.

En el seu recurs davant el Suprem, l'Ajuntament de Tarragona defensava que la llei del sector d'hidrocarburs en cap moment exigeix un informe com aquest a l'autoritat estatal i que, per tant, no fer-ho no constitueix "cap defecte de forma" que pugui anul·lar o invalidar el POUM.

Per la seva banda, la Generalitat coincidia que la llei del sector d'hidrocarburs no estableix cap informe preceptiu. A més, justificava que el canvi d'usos del sector ocupat per CLH es devia a "l'elevada incidència ambiental i la perillositat de les instal·lacions" d'emmagatzematge i distribució d'hidrocarburs líquids "a escassa distància" del centre de la ciutat i de zones residencials.

La sentència del TSJC, però, destacava que les previsions en relació a les instal·lacions d'emmagatzematge d'hidrocarburs líquids podia afectar l'exercici de les competències estatals per les connexions que té aquesta empresa amb la refineria, la xarxa nacional d'oleoductes, el moll i la gavarra del port de Tarragona, a més de la seva proximitat a les principals vies de comunicació.

Concloïa el TSJC que la de CLH és una ubicació estratègica, tant per a la recepció de productes com per a la seva distribució i connexió amb terceres empreses logístiques, atesa la proximitat amb la refineria, una estació de bombeig que serveix d'enllaç amb la xarxa nacional d'oleoductes, amb el punt d'entrada i sortida del combustible per via marítima i amb els principals eixos viaris.

En la resolució dictada l'octubre passat, el Suprem conclou que hi ha afectació en les competencials estatals en matèria de planificació d'hidrocarburs atès que l'ordenació concerneix, almenys, "a les previsions relatives a instal·lacions de transports i emmagatzematge de productes petrolífers".

Aquesta afectació, afegeixen els set magistrats de la sala, determina el caràcter preceptiu de l'informe de l'administració estatal en matèria d'hidrocarburs tal com disposa la Llei 13/2003 reguladora del contracte de concessió d'obres públiques, en l'apartat quart de la disposició addicional segona. "La seva omissió, en la mesura que suposa la omissió d'un tràmit substancial en l'elaboració del planejament (...) ha de comportar la nul·litat de ple dret", conclou sobre el POUM.

Després de conèixer-se la primera sentència del TSJC sobre el també anomenat pla de la Campsa, el març del 2018, l'aleshores alcalde, Josep Fèlix Ballesteros, va titllar de "deplorable" l'actitud de CLH i va manifestar que seguirien "insistint" perquè traslladés l'activitat. "És una instal·lació obsoleta que està al mig de la ciutat. Volem traslladar del centre urbà una activitat molesta que impedeix la dignificació d'un entorn on s'ha previst una zona verda, d'equipaments i residencial", defensava Ballesteros.