La destrucció de la coberta de la catedral de Notre-Dame de París va posar sobre la taula la necessitat de documentar acuradament els edificis històrics d'arreu del món per tal que, en cas d'una desgràcia com la del temple de la capital francesa, es pogués iniciar una reconstrucció fidedigna de la part destruïda. Amb aquest projecte, la universitat tarragonina aporta un coneixement arquitectònic de primer ordre en aquesta mena de construccions.
El món de la ciència-ficció ens va presentar el raig làser com una arma temible, que podia ser capaç de destruir i matar en diferents formats, des d'una pistola, passant per un sabre o, fins i tot, els canons d'una poderosa nau espacial. Però en el món real, allunyat de futurs galàctics, el làser s'utilitza de fa molts anys en aplicacions mèdiques i científiques, també en projectes audiovisuals. Així, un grup d'investigadors Escola Tècnica Superior d'Arquitectura (ETSA) de la Universitat Rovira i Virgili utilitza aquesta tècnica per a reconstruir el patrimoni històric del país, concretament esglésies i catedrals.
L'equip, format pels investigadors Albert Samper, Agustí Costa i Sergio Coll i el doctorand David Moreno, han completat la reconstrucció en 3D de la catedral de Girona i estan fent el mateix amb la de Mallorca, la més alta de tot el món. Es tracta d'una màquina que dispara un raig de llum làser que, en topar amb una superfície, permet registrar les coordenades X, Y i Z de cada punt que, a més, reprodueix el color exacte de la superfície. El làser es va canviant de posicionament per obtenir la topografia completa de l'edifici. En el cas de la Catedral de Girona van ser necessaris uns 800 posicionaments diferents. A Mallorca, uns 1.300 aproximadament. Aquestes coordenades fixades a la superfície de cada edifici després de rebre la llum del raig làser conformen l'anomenat núvol de punts que dibuixa la forma de la catedral amb una precisió mai coneguda abans. L'arxiu generat per làser conté milions de punts i es necessita un software específic per poder processar-lo i aconseguir, d'aquesta manera, la planimetria de l'edifici.
Aquesta feina s'ha revalorat més arran de l'incendi de la catedral de Notre-Dame de París, on tot el sostre, amb una estructura de fusta centenària, va cremar i es va destruir. La reconstrucció d'un temple així és extremadament complexa, sobretot perquè, en aquesta mena d'edificis, sovint no es disposa dels plànols originals i, en tot cas, no de tots els que es necessitarien. Amb aquesta tasca feta pels investigadors de la URV es pot tenir una planimetria completa i molt acurada en 3D, un fet que aporta, a l'impacte visual del treball, una part encara més important: la científica. "Existeixen empreses que s'hi dediquen, però ho fan més en edificacions industrials. Nosaltres aportem el nostre coneixement com a arquitectes i, en uns edificis històrics com aquest, el nostre camp, el de l'arquitectura, és realment important", diu Albert Samper, que considera que aquesta visió arquitectònica fa del projecte de l'ETSA, pioner.
El grup de la URV va començar fent aquesta mena de feina en esglésies romàniques de la Vall d'Aran i, posteriorment, van rebre l'encàrrec de fer el mateix amb la basílica de Sant Fèlix de Girona. Quan el Capítol catedralici va veure la feina dels investigadors de l'ETSA els va encarregar fer la catedral i això els va obrir la porta de la catedral de Mallorca, la més alta de tot el món. De fet, el projecte mallorquí encara no està acabat, sinó que es troba en fase de postproducció, és a dir, l'equip ja va fer el treball de camp, el de la creació del núvol de punts -es tarda una setmana aproximadament-, i ara, amb aquests milions de punts, està fent la reconstrucció completa de l'edifici, que comportà 8 mesos.
"Nosaltres oferim un preu realment competitiu perquè la nostra finalitat no és comercial. El cost per a la catedral és el lloguer de la maquinària, els desplaçaments, els nostres ordinadors i les beques per als nostres estudiants dels últims cursos i que col·laboren, i cobren, per fer aquest projecte", diu Samper que, però, no quantifica quina és aquesta competitivitat en el preu perquè no revela quina facturació va aconseguir el seu grup pels contractes amb la catedral de Girona o Mallorca, tot i que assenyala que el cost per al client d'una feina així podria estar al voltant dels 30.000 o 40.000 euros.
Samper descarta crear una empresa vinculada a la universitat per tal d'explotar les bondats del projecte i assegura que vehiculen els contractes a través de la Fundació de la URV. "Nosaltres només tenim un objectiu científic en tot això i els ingressos que aconseguim per la feina que fem es destinen a invertir en el projecte, no a complementar els nostres sous com a investigadors", matisa. La màquina d'escanejar es lloga per a cada treball i es descarta tenir-ne una de pròpia per l'alt cost que comportaria (uns 40.000 euros) i perquè, d'aquesta manera, cada cop que es lloga s'aconsegueix tenir en tot moment l'últim model.
PEU DE FOTO: Albert Samper, professor i un dels investigadors responsables del projecte, amb els estudiants que hi ha col·laborat com a becaris (Ferran Modinos, David Moreno, Maria Segura, Anna Boyer).
El joc per ser un petit Da Vinci
A finals de l'any passat l'ETSA va posar a la venda un joc d'arquitectura per a construir diferents tipus de cúpules i que està basat en els patrons geomètrics que va crear Leonardo Da Vinci. El joc es diu Emod (de dome, en anglès, cúpula) i consta de 70 peces de fusta d'un sol tipus que, a partir del suport mutu entre elles, sense cap element d'unió, permeten elaborar una gran varietat de cúpules i ponts d'un metre quadrat que es mantenen estables pel seu propi pes. L'ETSA fabrica les peces i el joc té un preu de 30 euros i s'hi pot jugar des dels 5 anys.
