La pagesia i el món del vi constitueixen uns dels pilars fonaments d'un projecte de vida que Alba Vives i Josep Dasca han consolidat a l'entorn de les vinyes familiars i del seu celler ubicat a terres vallenques. La seva filosofia de viure i de treballar va molt més enllà de grans declaracions d'intencions i es concreta dia a dia amb la seva manera de tractar les vinyes i en l'elaboració dels seus vins.
Una plaça col·locada a la paret del celler conté un parell de detalls força identitaris de la filosofia que fa prop d'una quinzena d'anys van adoptar a l'hora de començar a conrear directament les seves terres: Pagesia Familiar i Vinyes lliures, vins vius. Josep Dasca és enginyer agrònom i enòleg, una formació que va escollir amb l'objectiu de "continuar cultivant les finques de casa". Però en el decurs d'aquests estudis, ben aviat van tenir molts clar que "volíem transformar els productes que ens donava la terra, el vi, l'oli, les ametlles, els cereals i donar-los-hi molt més valor i, alhora, viure del que la pagesia ens pogués donar".
L'Alba i el Josep treballen prop de 20 hectàrees ubicades a l'entorn del terme municipal de Valls. Vuit d'elles estan plantades concretament de vinya des d'on elaboren les prop de 25 mil ampolles/any. Però la vinya forma part d'un cicle on la pagesia conviu i es complementa amb la ramaderia. La paraula clau que Josep Dasca utilitza sovint és la biodiversitat per tal "d'entendre els lligams entre els diversos éssers vius que tenim a la terra". Recorda que fa anys, mentre estudiava a la Universitat de Lleida, va caure a les seves mans un llibret del filòsof alemany Rudolf Steiner, el pare de la biodinàmica. "Reconec que la seva lectura em van fer trontollar la pràctica majoria de conceptes que ens impartien a les classes", explica Dasca. Des d'aquell moment, tot i la claredad de concepte en treballar les terres en ecològic, van voler anar més enllà i fer de la biodinàmica la clau del seu projecte. "La biodinàmica és l'agricultura regenerativa. No utilitzem ni insecticides ni fungicides, apliquem extractes de plantes per enfortir-les perquè el problema cap afrontar-lo tenint clar quin és el seu origen. No es tracta de matar el fong, sinó de donar molta més força a la planta", comenta. "El que tenim clar és que treballem per vivificar la terra, no per desgastar-la", afegeix.
Josep Dasca destaca la importància que en tot aquest procés ha tingut una associació creada ara farà prop de deu anys: Terra Dinàmica. "I és que el que nosaltres postulem va molt més enllà d'enterrar unes banyes per fertilitzar els sòls. A partir de la posada en comú de diverses experiències de diverses companyes i companys, fem preparats conjuntament, compartint la preparació de compost, compartint aprenentatges, etc". "La biodinàmica ens ha ajudat molt a regenerar les nostres vinyes i la resta de sòls on hi tenim altres conreus. És evident també que el resultat no es veu d'un any per l'altre, que és més lent, però estem molt satisfets de la feina feta per vivificar la terra". Al Celler Dasca Vives, per exemple, fan el seu propi preparat de compost a base de fems frescos que s'elaboren durant prop de nou mesos per aplicar-lo cada any a les vinyes durant la tardor.
A la vintena d'hectàrees citades, hi ha també una part de bosc i una altra que es dedicarà a espai de pastura pels animals "per aquells moments de l'any en què puguin entrar a les vinyes a menjar". Es tracta de "tancar" tot el cercle on la pagesia i la ramaderia tinguin connexió de manera constant. A banda de la comercialització de les citades 25 mil ampolles, la resta de productes també els venen de manera directa com ara l'oli o les ametlles. D'altres però (cereals i garrofes) formen part de l'intercanvi que fan per exemple amb pastors de la zona "de qui aconsegueixen formatges i iogurst".
Pel que fa a les varietats que es conreen a les vinyes de Dasca Vives són l'ull de llebre, macabeu i cartoixà (les que hi havia inicialment al començar el seu projecte vitivinícola), completades durant els darrers anys amb plantacions de garnatxa negra, malvasia de Sitges i trepat (amb una vinya nova que enguany donarà els primers raïms per fer proves). Capítol especial el constitueix la varietat vinyater. "Nosaltres tenim la sort de tenir dues vinyes velles una de 70 anys i la segona de 40, plantades pel meu avi i pel meu pare". Fa pocs anys en van plantar una altra en un espai situat davant del celler, a tocar del torrent de la Fonollosa, un afluent del Francolí. "Aquesta és una varietat que no estava autoritzada i que al registre constava com a macabeu", explica Josep Dasca. Finalment, cal citar prop de mitja hectàrea de cabernet sauvignon "que també va plantar el pare i que van determinar conservar-la perquè ens agradava com s'havia adaptat a la nostra finca. Ens agrada buscar el potencial de cada varietat".
Vins sense Denominació d'Origen
El Josep i l'Alba han mantingut aquests darrers mesos un litigi amb el Departament d'Agricultura i la DO Tarragona, ja que els van imposar una sanció de 2001 euros per utilitzar el topònim Valls a les seves etiquetes tot i elaborar els seus vins fora de la citada denominació d'origen. En aquell moment va sorgir un moviment de protesta format per un col·lectiu de cellers (fins i tot alguns dels que mostraven el seu desacord sí que hi pertanyien) per denunciar aquesta situació: un grup anomenat Vinyataires lliures i que tot just aquests dies s'han constituït com a gremi oficial "per donar veu a tots els viticultors-elaboradors i viticultores-elaboradores estiguin o no en una DO i per poder defensar els seus interessos en el sector". Finalment, Dasca Vives ha hagut de pagar la sanció citada, però n'han sortit guanyant pel fet de poder utilitzar a partir d'ara el topònim de Valls a les seves etiquetes.
