L'acte, que també ha comptat amb la participació de la regidora de Participació, Bon Govern i Serveis Generals de l'Ajuntament de Reus, Montserrat Flores, i de la vicealcaldessa de Reus i presidenta de la Diputació de Tarragona, Noemí Llaurradó, ha estat moderat per l'advocada i membre del Ple de la Cambra, Virginia Peña, i ha servit per posar en relleu les grans diferències que continuen existint entre homes i dones en la societat actual, més enllà de la bretxa salarial, que avui en dia, segons els dos ponents, s'ha de situar entre el 20 i el 22% a Catalunya.

Daniel Faura, que s'ha presentat com un feminista que s'ha anat incorporant a aquesta lluita des de fa molts anys, ha basat la seva intervenció inicial amb una sèrie de dades que constaten les diferències importants entre homes i dones en diversos àmbits de la nostra societat, emfatitzant la manca d'equitat, tot i que, també ha dit que, per sort, hi ha canvis, però no prou agosarats encara.

Daniel Faura, president de l'Associació Catalana de Comptabilitat i Direcció, considera que "sense aprofitar el talent femení, perdem competitivitat"

Així, ha afirmat que només una quarta part de les dones ocupen els parlaments de tot el món i que un 10% són presidentes dels seus respectius països. A Espanya i Catalunya, les xifres són molt millors pel que fa a ministres i conselleres, superant en alguns casos el 50% de presència femenina, però, en canvi, en els càrrecs a l'administració pública la diferència entre home i dona és evident. També ha posat de relleu la diferència segons les formacions polítiques, "a Vox només el 23% dels càrrecs són dones i a Podemos, en canvi, la xifra arriba al 60%", ha dit. En altres àmbits de la vida, segons Faura, la diferència és abismal: el 20% del total de federats esportius a tot l'Estat són dones. "Les graduades universitàries, en canvi, arriben al 60%, amb una clara diferència a les carreres tècniques, però només el 40% de les dones són investigadores, 23% catedràtiques i 10% rectores", ha afegit.

Faura considera que cal feminitzar de forma evident alguns aspectes com ara la wikipedia, que en el seu 90% està creada per homes, així com la selecció de personal a les empreses o els creadors de videojocs, en el 75% homes. Respecte a la direcció de la gran empresa, tot i que la llei diu que les dones han d'estar presents als consells d'administració, només un 12% de les empreses ho compleixen. En aquest sentit, ha recordat que el 18% de les empreses tenen presidentes, en el 15% una dona n'és la directora general i entre les empreses de l'Ibex 35, només 3 estan encapçalades per una dona. Es tracta de xifres que tenen molta relació amb els estudis d'alta direcció. Segons Faura "el 25 dels MBA del sector de les finances i l'administració l'estudien les dones i els MBA tecnològics aquesta xifra cau a un 10%.

Per la seva part, Joana Amat ha posat de relleu la seva experiència personal, quan va començar amb una empresa familiar a primers dels 70 amb la seva germana prioritzant exclusivament les dones, un fet totalment "inimaginable en aquella època" que li va provocar molts problemes i una lluita molt forta, que finalment va aconseguir guanyar. Amat assegura que és possible comptabilitzar la vida laboral amb la personal i la familiar, però amb una normativa més flexible que ho permetin per evitar que el talent es quedi a casa o no s'exploti de forma suficient. En el seu cas, segons Amat, el canvi de paradigma passa per la flexibilització d'horaris laborals més que no pas per la reducció dels horaris. "La reducció d'horaris va enllaçada amb la reducció de salari i això comporta una pèrdua d'independència a la dona en general" ha dit, posant l'alerta per l'efecte perniciós de la reducció de jornada, que considera que només poden assumir les classes mitjanes, perquè les classes baixes el que necessiten moltes vegades és treballar més hores.

Amat, en la seva intervenció, ha presentat algunes fórmules que ella ha aplicat a la seva empresa. Ha explicat que fa 38 anys va imposar un calendari amb 6 setmanes de vacances l'any adaptant-lo a les vacances escolars. També ha explicat com el 2004 va començar a implantar el teletreball, tot i que inicialment no va funcionar. En canvi, a partir del 2008 la seva empresa va apostar clarament per aquesta modalitat. I assegura que se n'ha sortit. La presidenta de la Fundació Fidem s'ha mostrat crítica amb la Llei d'Igualtat espanyola del 2007 perquè considera que no es pot desplegar completament. "En les empreses petites, les que tenen una plantilla inferior als 50 treballadors i treballadores, les empreses no poden assumir alguns preceptes d'aquesta llei", ha explicat.

Per últim, ha assegurat que és important que les dones accedeixin a alguns llocs de treball clau, com és la selecció de personal i la direcció de les empreses, un fet que comportarà la contractació de més dones. També ha dit que és fonamental millorar les condicions econòmiques de sectors clau com la sanitat i l'educació, amb un 70% d'ocupació femenina, i aconseguir que els homes s'hi sentin atrets. "Les dones contracten dones: si hi ha dones a les direccions de les empreses, es contractaran més dones", ha assegurat Faura. Per concloure ha afirmat que la bretxa salarial i el fet que moltes dones decideixin quedar-se a casa és molt greu per una societat com la nostra. "No aprofitar el talent de les dones és una pèrdua de competitivitat per la nostra societat" i ha explicat que hi ha iniciatives que cal tenir en compte i que estan promogudes per vetllar per la participació plena i efectiva de la dona. "Hem de superar la idea de gènere i també la bretxa de l'edat amb una mirada de 360 graus" i ho ha exemplificat amb algunes iniciatives com la pràctica cada vegada més estesa dels currículums cecs en la selecció de personal sense identificar si es tracta d'un home o una dona. En definitiva, es tracta de "buscar fórmules flexibles per mantenir el talent de la dona a l'empresa", ha afegit.