"La ciberseguretat és molt àmplia", alerta Jordi Castellà, del grup CRISES, especialitzat en aquest sector. Un dels camps on estan investigant és en la transformació que suposarà l'aparició dels ordinadors quàntics, molt més potents. "Amb l'ordinador quàntic, la cartografia que hi havia, cau", destaca Castellà. És com si canviessin, a mig partit, part de les regles i el terreny de joc.
Els ordinadors quàntics necessiten una gran font d'energia i l'ús de superconductors. No tenen res a veure amb els ordinadors convencionals. Es parla ja d'una era post quàntica, amb nous problemes matemàtics. A la pràctica, noves vies d'entrada pels pirates informàtics i els ciberatacs de gran abast. La intel·ligència artificial (IA) és també una gran eina que, utilitzada pels pirates, multiplica el potencial dels atacs.
Un altre dels camps on estan investigant des de la URV i el grup CRISES és la protecció de les claus d'accés per accedir a tota mena de sistemes, de l'aplicació de l'entitat bancària al sistema per treballar de forma remota. Cada cop tenen més potència les eines fetes servir per obtenir de forma fraudulenta les claus. La tecnologia multiplica també les formes d'atac sense que no calgui que el propietari d'aquella clau dugui a terme cap negligència. Sistemes capaços de rastrejar els equips i els sistemes per trobar les contrasenyes.
No es ciència ficció. El grup CRISES treballa també en l'anàlisi dels sistemes per detectar si estan ben construïts i protegits contra els atacs o bé tenen debilitats que cal corregir. "És com casa teva, que té una porta i unes finestres per on entrar, i vols protegir-la i donar-li seguretat per evitar que t'entrin a robar", exemplifica Castellà.
"Al mòbil què hi tenim?", pregunta. La resposta que ens ve al cap la majoria és que actualment hi és quasi tot. Des de l'esfera més privada, a la feina, el sistema de salut o els comptes bancaris. "Si una foto no la pots ensenyar a la teva padrina, no l'has de fer amb el teu mòbil", alerta Castellà. Recorda que tot el que passa al núvol, que en l'actualitat és pràcticament tot el que tenim al mòbil, està a internet, en una esfera oberta als atacs. També treballen des de la URV per millorar la seguretat de tot el món cloud.
"El món privat s'ha adreçat a nosaltres per a que els donem solucions, ells tenen el problema", explica Josep Domingo-Ferrer (URV). Posa com a exemples les empreses del sector automobilístic, amb els cotxes connectats, o les tecnològiques i les noves aplicacions mòbils.
"D'ençà que hi ha internet el perill ha incrementat moltíssim. Tothom està exposat, ara la gent passeja pel carrer, abans és com si tothom s'estigués a casa seva, i et poden atacar", alerta Domingo-Ferrer.
Una darrera advertència. L'internet de les coses, amb tota mena d'electrodomèstics connectats a la xarxa, a més de facilitar-nos l'existència suposa una porta d'entrada pels ciberatacs. Un escombra que recull la pols de forma autònoma, si està connectada i disposa d'una càmera, pot ser una finestra digital. No és ciència ficció. "Si la porta de casa no té clau, i la deixes oberta, pot entrar i sortir qui vulgui. Com si deixéssim el cotxe aparcat amb les claus posades", alerta Castellà.
Informàtics contra pirates
Un dels grans reptes actuals és trobar professionals qualificats per desenvolupar estratègies de ciberseguretat, tant a l'empresa com al món de la investigació. De fet, la gran demanda d'informàtics especialitzats en el món privat fa que les universitats i grups d'investigació, com el CRISES de la URV, tinguin dificultats serioses. "Ens costa més trobar gent qualificada que diners pels projectes", explica Josep Domingo-Ferrer.
Un dels problemes afegits és que els investigadors tenen molta mobilitat perquè reben sovint ofertes temptadores de les empreses. Al grup CRISES hi ha cinc tarragonins però la resta és un equip internacional: Pakistan, Iemen, Síria, Xina, Brasil o Marroc. També de països europeus. L'aposta per la investigació és una carrera més de fons, amb sous més baixos a curt termini però grans possibilitats de creixement. A Estats Units està passant un fenomen semblant: els investigadors autòctons marxen a l'empresa privada i han d'atreure talent global.