El tancament de les nuclears previst en una dècada si es mantenen els plans del Govern espanyol, exigeix per força una transició decidida cap a les energies renovables. La realitat, però, mostra una implantació de l'eòlica i la fotovoltaica a un ritme sorprenentment baix a Catalunya, del tot insuficient. Un dels grans obstacles és l'oposició de part de la societat a tenir parcs eòlics i solars a la seva comarca per l'impacte sobre el paisatge i el territori. És el sí però no a casa meva de tota la vida en un nou escenari de descarbonització i crisi climàtica. Una investigació de la URV analitza el detall la percepció de la societat de la transició energètica en funció de la regió on viuen i permet extreure'n algunes claus.
És el projecte Spectrum, una investigació multidisciplinària pionera per l'abast i l'objectiu de l'estudi, encara viu, per saber com es perceben les noves formes de producció energètica. Sobretot l'eòlica i la solar, en contraposició a les centrals nuclears, en teoria ja amb els anys comptats. La investigació confirma amb dades, després d'enquestar a 7.000 persones de tot l'Estat, que socialment les energies renovables estan ben vistes però que depèn del lloc on es resideix. Canvia aquesta percepció favorable quan els aerogeneradors o la plantació de plaques fotovoltaiques es projecten a tocar de casa.
"És el que s'ha descrit i estudiat com a efecte Nimby, jo tinc una percepció positiva sempre i quan no m'afecti directament", constata Jordi Prades, del Departament d'Estudis de Comunicació de la URV, bon coneixedor de l'impacte dels missatges difosos a la població quan es parla d'energia. 'Nimby' és un acrònim anglès que ve del Not in my back yard: alguna cosa així com "sí però no al meu pati". Una forma de resumir l'actitud de ser partidari d'alguna cosa fins que això s'instal·la a prop de casa. És un dels factors del que s'ha descrit com l'era de la cultura del no.
És el conegut efecte 'Nimby': la població és favorable a les energies verdes fins que es projecten a la seva comarca o municipi
"L'objectiu d'Spectrum és recollir la percepció i el nivell de sensibilització de les persones sobre les mesures de transició ecològica segons la zona on viuen", explica Maria Llop, catedràtica de Fonaments d'Anàlisi Econòmica de la URV. "Observem diferències en el grau de coneixement i la percepció de quina ha de ser la solució, de com fer realitat la transició energètica. La percepció social és diferent en funció de la comunitat autònoma en què resideixen", destaca.
Tenir en compte aquesta dinàmica és clau per aconseguir millorar la transició energètica i la descarbonització. "S'han de tenir en compte a l'hora d'implementar plans d'adaptació climàtica i energètica, especialment per aconseguir-ne més efectivitat", raona Llop. Les resistències més grans a Catalunya s'han produït i es segueixen produint localment als territoris on s'han planificat determinats projectes de renovables. Aquesta investigació no permet veure-ho, però, perquè fa l'anàlisi a nivell de comunitat autònoma.
La falta d'acceptació és un dels factors que expliquen que les renovables no acabin d'arrencar tot i la urgència de la crisi climàtica
Els fets diferencials de cada territori poden ajudar a l'hora de saber com desenvolupar un nou model energètic. "Aquestes especificitats s'han de tenir en compte a l'hora d'implementar plans d'adaptació climàtica i energètica, especialment per aconseguir-ne més efectivitat", raona Llop.
Les energies renovables tenen en general una percepció positiva. Hi ha un grau d'acceptació alt d'instal·lacions d'energies renovables com els parcs eòlics i solars. Els resultats indiquen que l'acceptació és majoritària, tot i que "amb diferències regionals significatives". Hi ha més acceptació de la fotovoltaica que l'eòlica.
La percepció també varia significativament segons la ideologia política dels enquestats. Un 69,4% de les persones que es defineixen d'esquerres o centre-esquerra consideren que la forma de vida actual no corre perill, mentre que entre les persones de centre-dreta o dretes aquesta percepció se situa en el 46,9%.
Una mica més de la meitat de la població a favor de tancar les nuclears
Amb les centrals passa a l'inrevés que amb les renovables: la població més propera, beneficiada econòmicament, vol que segueixin operant més temps. El tancament de les centrals nuclears a l'Estat, inclosos els dos reactors d'Ascó (Ribera d'Ebre) i el de Vandellòs (Baix Camp), no genera unanimitat. Tampoc entre els veïns de les diferents comunitats autònomes. Canvia molt en funció del lloc on es resideix. Ras i curt. On hi ha més partidaris de seguir amb l'energia nuclear és a les regions on hi ha implantada l'energia nuclear i per tant les centrals generen milers de llocs de feina directes i indirectes, amb activitat econòmica pel territori i impostos pels ajuntaments. Menys de la meitat de la població espanyola vol que es tanquin, tal i com està previst. A Catalunya és una mica més de la meitat de població (53,3%) la que diu que és partidària de clausurar i desmantellar les centrals nuclears. Actualment, les cinc centrals nuclears espanyoles en actiu generen prop d'un 20% de l'energia que es consumeix a l'Estat.