El camp per córrer és molt ampli perquè a gairebé tots els processos industrials es genera diòxid de carboni. Hi ha molts processos que emeten una gran quantitat d'aquest gas a l'atmosfera, com a les cimenteres, les incineradores o la indústria química. En el projecte amb participació de la URV (Fuelphoria) es transforma en metà però també es pot convertir en benzina. "Es poden fer gasolines sintètiques, en comptes de venir del petroli, fer-ho amb diòxid de carboni", explica el professor Francesc Medina. Hi ha una gran diversitat de processos industrials que se'n podrien veure beneficiats.
Emetre diòxid de carboni té una penalització elevada, les empreses han de pagar per llançar-lo a l'atmosfera. Aplicar sistemes com el provat a les vinyes ja suposaria un guany industrial. Un dels reptes és aconseguir un hidrogen verd, més barat, a través de les energies renovables, com a través d'una planta solar. Un benefici extra: el nou combustible és més competitiu que els combustibles fòssils que hi ha al mercat. "S'ha de fer un estudi econòmic ampli, però estem veient que és un sistema viable de reaprofitament de recursos i estalvi energètic", afegeix Medina.
No és estrany doncs que la Unió Europea (UE) aposti per projectes com aquest de forma decidida. El projecte Fuellphoria segueix unes directives europees de sobres conegudes: ampliar les energies renovables, aconseguir l'electrificació i substituir la calor i els combustibles fòssils en la indústria". Té encara anys de desenvolupament, amb finalització al 2027 i està finançat pel programa de recerca i innovació de la Unió Europea Horizon Europe. L'objectiu final és contribuir a una transició sostenible dels sistemes energètics.
S'obre un ampli ventall de futures aplicacions. És un diòxid de carboni pur que es podria fer servir fins i tot per a l'elaboració de begudes carbonatades perquè compleix amb els requisits del CO2 alimentari. El sistema és viable a nivell de laboratori perquè és una tecnologia ja contrastada. "El repte és que aquest diòxid de carboni sempre va acompanyat d'altres molècules; el vi fa olor, són molècules que passen a l'estat gas, cal veure com pot afectar tot això al procés de metanació", adverteix el professor de la URV.
L'aposta de la universitat tarragonina per reduir les emissions de diòxid de carboni a l'atmosfera ve de lluny, amb projectes diversos als laboratoris i en investigació ja aplicada, com és el cas ara de Fuellphoria. Al 2020 ja es treballava en processos de captació d'aquest gas contaminant, com el desenvolupat per Eurecat a Tarragona amb l'anomenat projecte CAPTACO2, juntament amb la URV i la Fundació Greennova.
Les investigacions venen de fa més d'una dècada. Al 2013, per primera vegada, un equip d'investigació de l'Institut Català d'Investigació Química (ICIQ), arrelat a Tarragona i liderat llavors per Atsushi Urakawa, ja va aconseguir optimitzar el procés de transformació del diòxid de carboni en metanol. Un procés de reciclatge químic aleshores encara experimental, el més efectiu descrit fins aquell moment, en base a la hidrogenació catalítica de diòxid de carboni a altes pressions. La mateixa música que ara, gairebé dotze anys després.
La conversió química del CO2 en metanol, també un excel·lent combustible i un producte molt utilitzat en la indústria química, es postulava ja aleshores com una de les solucions per mitigar el canvi climàtic. El treball, per tant, ve de lluny i la relació amb la industria, també.
No només el món de la investigació i el coneixement té posada l'atenció en el diòxid de carboni. La indústria també hi posa molta atenció des de fa més d'una dècada perquè a banda de la responsabilitat medi ambiental i corporativa, s'hi juga part de la seva viabilitat econòmica. Si cada cop més serà més car emetre gasos d'efecte hivernacle a l'atmosfera, cada cop serà més estratègic trobar la forma de reduir les emissions. Si a més aquestes emissions es poden transformar en noves energies i combustibles verds, es tancaria el cercle. La majoria de grans empreses, com les del clúster petroquímic de Tarragona, s'han marcat com el 2050 com l'any per aconseguir emissions zero, amb ambicioses fases entremig.
Dow presentava recentment el full de ruta amb aquest horitzó i destacava justament la importància de l'emmagatzematge de diòxid de carboni i l'hidrogen circular per aconseguir la neutralitat climàtica. En el cas concret del complex a Tarragona, suposaria una reducció de prop d'un milió de tones de diòxid de carboni a l'any. Aquestes emissions provenen fonamentalment de l'anomenat cracker, ubicat al polígon nord, un element indispensable per la indústria química perquè és l'encarregat de produir la matèria primera, sigui l'etilè o el propilè, per fabricar després els components químics que s'acaben transformant en productes de consum a sectors diversos (sanitari, alimentari, tèxtil o automòbil).