"Hem dissenyat un curs per a que qualsevol professional de l'àmbit immobiliari pugui formar-se", afegeix. La feina en la docència és una prioritat, impulsant per exemple postgraus en mediació per contribuir a la resolució de conflictes. Amb la mirada posada a les polítiques publiques d'habitatge, en forma també de postgrau, però també en la formació d'agents immobiliaris, amb un curs que ja va per l'onzena edició.

"La recerca permet oferir docència i fer transferència de coneixement, a escala local i internacional", destaca el director. La feina no s'ha quedat, ni molt menys, en el terreny de les idees. La Càtedra ha treballat en l'impuls de nova legislació per protegir l'accés a un habitatge digne. A destacar la feina feta al voltant de la Llei 19/2015, que regula la propietat compartida i temporal, que va néixer justament a la Càtedra de la URV.

Han assessorat a governs, a la Comissió Europea, han comparegut al Congrés o al Parlament. A escala local, també han col·laborat amb les administracions, per exemple en l'actualització del pla local d'habitatge de Tarragona, o fent feina a altres municipis (Ascó, Salomó, Altafulla o l'Espluga de Francolí).

Entre els temes d'interès prioritari, la propietat horitzontal o el 'sensellarisme'. Hi ha molts reptes per davant. Només cal seguir l'actualitat política i econòmica per prendre consciència. "No hi ha solucions màgiques a problemes complexos, no hi ha cap país que no tingui problemes d'habitatge. Un dels reptes és tenir present l'evidència científica més que la ideologia", alerta Simón.

"Hi ha d'haver primer un pacte sobre l'habitatge que involucri a tots els partits polítics i que sempre tingui en compte les evidències científiques. Des de la universitat anem predicant la nostra visió, però això no es reflecteix a les polítiques d'habitatge, que des del nostre punt de vista han estat erràtiques des de 2007", reflexiona el director de la Càtedra.

Posa un exemple. El control de les rendes de lloguer. "No han funcionat enlloc, tothom està d'acord en això". Si no funciona és perquè té efectes contraproduents. Posa com a mostra quan s'han fet polítiques públiques per forçar preus de lloguer més baixos però en canvi això ha fet baixar l'oferta d'habitatges. "Resultat, els que estan més necessitats no hi poden accedir. Hi ha una subhasta de llogaters, només els més solvents hi poden accedir, això és negatiu. Ho hem dit per activa o per passiva i no ens fan cas", sosté.

Amb la regulació pública dels habitatges d'us turístic també és crític. "No s'ha demostrat l'impacte dels pisos turístics en el mercat de lloguer, no pots posar més de 200.000 habitatges turístics en el mateix sac. Cap estudi ho acredita", diu Simón. Defensa que hi ha altres factors per influir.

La seva mirada és global. "Cal vetllar per un ecosistema que tingui en compte els interessos dels llogaters i també dels propietaris". Un primer repte "és que les polítiques d'habitatge tinguin una base científica, i un segon que hi hagi també l'equilibri entre l'habitatge com a dret humà i com a actiu financer. No es poden adoptar posicions maximalistes".

Un discurs que genera debat i que està més d'actualitat que mai. "L'habitatge en propietat no és dolent, però sense control es fan les bombolles immobiliàries. Si només hi ha l'opció del lloguer i no hi ha oferta de lloguer, es fa encara més precari, per exemple amb l'aparició com ara de més lloguer d'habitacions. Cal un equilibri, sinó, no ens en sortirem".

Hi ha molts deures per fer. "Cal mirar de fer una legislació on propietari i arrendatari se senti còmodes", reclama Simón. "Hi ha mesures molt intrusives en la propietat. Tu llogaries un pis? Què passarà si no et paguen? Trigaràs potser tres anys a recuperar l'habitatge", alerta. "En canvi, si sé que el procés desnonament serà ràpid, tinc més confiança. L'administració ha de jugar el seu rol, no traspassar una obligació de l'administració als propietaris privats". Insisteix en la necessitat, el repte de trobar un equilibri entre el dret a l'habitatge i l'actiu financer.