La nanotecnologia és la manipulació de la matèria entre un i cent nanometres. Una tecnologia que en els últims anys ha passat de revolucionar sectors com les TIC i la medicina a penetrar en tots els sectors, gràcies a la seva capacitat per generar materials més competitius. Una tecnologia, però, no exempta de riscos per a les persones que hi estan exposades. Ens ho explica Asun Galera, pionera en nous riscos laborals que fa unes setmanes va participar en una jornada sobre el tema a la Cambra de Comerç de Reus de la mà de l'empresa Salut i Treball.
Quins són els principals riscos que suposa la nanotecnologia?
A grans trets, les persones que manipulen nanomaterials o productes que els continguin hi estan exposades, sobretot per via respiratòria. Això passa en diferents situacions: quan els incorpores al procés productiu, quan gestions productes que els contenen, quan els talles amb una serra, etc. ... Pot ser amb un vidre, amb un plàstic, foradant una paret... Són a tot arreu i respirar-los suposa un risc.
Estar en contacte amb aquests nanomaterials és tòxic?
No necessàriament, però el que si que és evident que aquesta exposició potencial s'ha d'auditar per tenir controlats els riscos. Les empreses no n'acaben de ser conscients, com si que en són amb altres materials que tradicionalment han tingut el focus a sobre: els PVCs, l'amiant, la uralita... Aquí no parlem d'una substància, parlem de tota la taula periòdica a escala nano. Això fa que els compostos siguin més penetrants, fins al punt que poden arribar a nivell cel·lular.
Sona molt malament...
No hem de ser alarmistes, però no hem de perdre de vista que les barreres del cos humà no estan preparades per frenar materials tan petits. Cal estudiar en cada cas a que ens estem exposant, i això s'ha de fer amb empreses especialitzades.
Tenim legislació específica que obligui a fer-ho?
L'article 14 de la llei de Prevenció de Riscos Laborals ja adverteix que les empreses han d'estar atentes dels avenços tecnològics. La Unió Europea, l'Organització Mundial de la Salut, l'OCDE i altres institucions també han alertat sobre el tema. Les empreses tenen l'obligació de protegir-se i protegir els seus treballadors d'aquests riscos. No necessitem una legislació específica que seria feixuga de fer i d'implementar.
En aquest cas, els riscos no són exclusius del sector industrial...
No, són molt transversals. De nanopartícules n'hi ha a tot arreu, i cada vegada més. El sector agroalimentari, als plàstics, els envasaments, les pintures, el tèxtil, l'automoció... Tots tenen en els nous materials un dels seus vectors de desenvolupament, i al darrere d'això hi ha nanotecnologia i, per tant, riscos.
Som prou conscients d'aquest nou risc laboral?
Estem una mica a les beceroles, però cada vegada millor. Al sector empresarial hi ha el neguit que és un tema que s'ha d'abordar. Els empresaris i directius ho tenen cada cop més present, tant a empreses grans, com a petites, tot i que les grans tenen més recursos.