Les monedes socials, també conegudes com a monedes alternatives, complementàries, locals o comunitàries són sistemes monetaris dissenyats al marge de les monedes oficials del país, amb l'objectiu de promoure l'intercanvi de determinats productes i serveis produïts en l'àmbit local, posant en valor els actius i recursos locals que no es troben dins dels circuits ordinaris d'intercanvi degut a l'escassetat de la moneda oficial.
Les monedes socials, s'anomenen també alternatives perquè en alguns contextos funcionen en lloc del diner oficial; complementàries perquè complementen el diner convencional, al qual no pretenen reemplaçar; locals perquè s'usen en àmbits geogràfics delimitats per impulsar el comerç local; i comunitàries atès que funcionen en comunitats que es relacionen directament i desitgen establir un mitjà d'intercanvi diferent. Es tracta d'un sistema monetari amb valors integradors i que faciliten intercanvis que promouen la riquesa local i la cohesió social. Ajuden a prendre consciència sobre l'ús responsable dels diners i l'impacte del consum en la societat i el medi ambient.
Hi ha diferents models en funcionament en diferents països, com ara Bristol Pound a Bristol (Anglaterra), Chiemgauer a Baviera (Alemanya), SOL-Violette a Toulouse (França), Eusko a Iparralde (França), Lixo a Lisboa (Portugal), Ossetana a San Juan de Aznalfarache (Sevilla), LETS a Canadà, Banco WIR a Suïssa, Banco Palmas a Fortaleza (Brasil), Clubs de Troc a Argentina, etc.
Actualment, presenten bastant dinamisme en tot el món, per exemple a Alemanya n'hi ha més de 60 monedes socials en circulació. A França es poden comptar mig centenar d'iniciatives, on l'Eusko és la més popular. Una de les més recents, va néixer el passat mes d'abril a Paris, on vuit districtes van posar en circulació els Pêches (préssec o, en argot, cop de puny), amb l'objectiu d'impulsar el comerç local i la comercialització de productes orgànics i de fabricació artesana.
A Catalunya, podríem citar dues experiències, amb característiques ben diferenciades. Per una banda, la grama, moneda social impulsada per l'Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet (Barcelonès) i posada en circulació a inicis del 2017. Davant del fort impacte de la crisi econòmica en el comerç de proximitat i en els mercats municipals, que va ocasionar destrucció d'ocupació, tancament de locals comercials amb una fuita de despesa cap a les grans superfícies i afectació en el medi ambient per l'augment de la mobilitat, l'Ajuntament va introduir un sistema de pagaments mitjançant aplicacions mòbils: la grama.
La Xarxa Eco de Tarragona és una associació que fomenta una economia al servei de les persones
El projecte es va gestar en el 2013 i va comptar amb finançament europeu i amb el suport de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. Una grama és equivalent a un euro. L'Ajuntament diposita els euros en una entitat de banca ètica i a continuació posa en circulació les grames. L'objectiu inicial era que bona part de la despesa pública que destina l'Ajuntament al pagament de subvencions a les entitats locals, reverteixi en forma de consum, en els propis comerços i empreses de Santa Coloma. En el primer any de projecte, l'Ajuntament va pagar un total de 300.000 grames en subvencions a entitats socioculturals. S'estima que més del 95% es va quedar a la ciutat, on més de 500 establiments comercials, entitats i persones reben i fan pagaments en grames, amb el conseqüent efecte multiplicador dels recursos municipals en el comerç local: increment de l'activitat econòmica i generació de més llocs de treball. A curt termini, s'està treballant perquè s'incorporin en el sistema els treballadors/es municipals i els càrrec electes, que podran cobrar voluntàriament una part de les seves retribucions en grames. Hi ha casos similars en altres municipis de l'Àrea Metropolitana com Viladecans o Barcelona, on hi ha en marxa un pla pilot per posar en circulació, el REC, una moneda social digital basada en la tecnologia blockchain.
Una altra experiència diferent són les ecoxarxes catalanes. Un clar exemple, és la Xarxa Eco de Tarragona. Es tracta d'una associació que fomenta una economia al servei de les persones. Agrupa a agricultors, artesans, professionals i ciutadans que s'uneixen per a fer intercanvis en base al valor que cadascú aporta i com a alternativa a la compravenda. En els intercanvis es van fer servir els ECOs. Aquesta moneda social es basa en la confiança mútua: cada transacció, es registra en el compte intern que té cada soci i genera un saldo positiu per al venedor i un saldo negatiu per al comprador. En el sistema, tots els saldos positius es compensen amb els saldos negatius, de forma que la suma de saldos és sempre zero. Mai es cobren taxes d'interès als saldos negatius, fet que impedeix que aquests creixin exponencialment. Es permeten els saldos negatius, dins d'uns límits establerts per l'assemblea, i d'aquesta forma qualsevol soci pot rebre un producte o servei a compte d'hores de feina o productes que subministrarà en el futur. Es tracta d'un sistema monetari solidari: un soci que no disposi d'euros, sempre pot generar moneda social amb el seu propi treball.