Al planeta "Empresa" hi viuen i conviuen una gran diversitat d'espècies que interactuen en base a un complex equilibri entre la supervivència individual i la sostenibilitat col·lectiva. Cada espècie ha desenvolupat les seves estratègies adaptatives en un continu que va des de l'"EGOsistema" a l'"ECOsistema".

L'EGOsistema pivota sobre els interessos particulars dels seus individus mentre que en l'ECOsistema el centre gravitatori és la perdurabilitat del conjunt. En l'EGOsistema impera la llei del més fort o del més espavilat en una dinàmica relacional basada en la competició. El marc mental és "O tu o jo". En l'ECOsistema és la cooperació la que defineix les interaccions en base a unes pautes relacionals col·laboratives. El marc mental és "Nosaltres".

Cada sistema ha anat desenvolupant un estil propi de lideratge que li és útil en termes de consolidar i perpetuar el model. L'EGOsistema opta per un lideratge personal i personalista, inequívoc, nítid i contundent en les formes, que no necessàriament vol dir autoritari, però si clarament definit en atribucions, i reconegut i reforçat per un rol explícit. En l'EGOsistema el lideratge està en el grup i es va distribuint rotatòriament entre diferents persones concretes, en funció de l'interès o necessitat majoritari del moment. S'exerceix individualment però es valida col·lectivament no des d'un rol fixe predefinit, sinó des de l'aportació de valor en cada circumstància.

Fa uns dies, la Marta Aymerich, vicerectora de planificació estratègica i recerca de la UOC, publicava un article al diari ARA titulat "Lideratges testosterònics i estrogènics" en que reflexionava sobre diferents atributs que han generat capacitat de lideratge al llarg del temps, i ho vinculava simbòlicament a les hormones masculines i femenines per excel·lència, la testosterona i els estrògens respectivament. La idea em va semblar molt interessant i em va inspirar aquest article.

Fent una associació d'idees, i simplificant una mica, podríem apuntar la hipòtesi que en l'EGOsistema el lideratge és més testosterònic, mentre que en el l'ECOsistema és més estrogènic. Òbviament, lideratge testosterònic no vol dir exercit per homes ni lideratge estrogènic assumit per dones. Parlem d'estils relacionals, de masculinitat i de feminitat, no de gèneres biològics o culturals.

En aquest sentit, està clar que la masculinitat i la feminitat, més enllà de la fisiologia, s'expressen al llarg d'un continu i no pas com a dues realitats separades i excloents. Totes les persones, i totes les organitzacions humanes, també les empreses, tenim en nosaltres aquesta polaritat que inclou una dimensió masculina i una de femenina que conviuen i es retro alimenten.

En el lideratge estrogènic la vinculació amb l'altre no és només tàctica ni purament instrumental, sinó estratègica

Vinculant la feminitat al lideratge estrogènic i als ECOsistemes, parlaríem d'una manera d'assumir i exercir el lideratge en base a la tríada CONNECTIVITAT, PRAGMATISME i SOSTENIBILITAT.

CONNECTIVITAT entesa com la voluntat expressa de posar en valor i construir una xarxa de relacions i complicitats. En el lideratge estrogènic la vinculació amb l'altre no és només tàctica ni purament instrumental, sinó estratègica. El focus de la relació no és tant el resultat puntual de la interacció sinó habilitar un espai comú. Un habitat de confiança on compartir sensacions, contrastar informacions i explorar oportunitats. El lideratge estrogènic fa de la comunicació el seu estendard, i de l'empatia la seva arma més poderosa. Entendre per evolucionar. Connectar per transformar.

PRAGMATISME atenent que l'objectiu no és tant tenir la raó com avançar, el lideratge estrogènic és resolutiu per necessitat i per definició. Toca de peus a terra, perquè és a terra on passen les coses. L'ambició és realista i la mirada concreta. La visió inspira, engresca i dóna sentit, però és l'acció la que deixa petjada en la realitat, el camp de batalla de les persones que impacten profundament.

SOSTENIBILITAT en el sentit de viabilitat, de perdurabilitat, de transcendir la immediatesa. El lideratge estrogènic és capaç de posar perspectiva i d'espolsar-se la servitud del curt termini. És pacient, constant i treballa pel futur. No crema les naus. Escolta, observa, recorda, integra, regula. Entén que el bé comú possibilita el desenvolupament individual i que de fet n'és l'única garantia.

La connectivitat com a fonament de lideratge afectiu. El pragmatisme com a pilar de lideratge efectiu. I la sostenibilitat com a eix de lideratge social. Una fórmula en que el lideratge estrogènic emergeix amb força disruptiva per construir organitzacions, empreses, més saludables sistèmicament i més rendibles econòmicament. Qui s'hi apunta?

El repte és, a parts iguals, per a homes i per a dones.