Luxúria. La luxúria és un desig sexual agut, continuat i incontrolable, de base instintiva, acompanyat de pensaments eròtics recurrents i monotemàtics. Si deixem de banda el contingut sexual i posem el focus en la seva dimensió obsessiva, podríem parlar del pecat de la luxúria en el lideratge com a metàfora de l'addicció a la intensitat que dificulta la gestió equànime de situacions i relacions. La luxúria entesa com a servitud a la pulsió emocional d'alt voltatge. Com a sobrevaloració de la hipèrbole vital, en que tot ha de ser sempre superlatiu o ja no val res. Com a necessitat urgent que genera dependència psicològica i fisiològica més enllà de la pròpia voluntat. Sempre al límit. Tot al límit. De fet, no hi ha límit. La luxúria com a pecat capital del lideratge en la mesura que li afegeix una pressió desmesurada i que l'allunya de la gestió serena i pausada de la quotidianitat. El lideratge no pot viure enganxat a l'èpica.

Gola. La gola és un impuls irrefrenable i desordenat a menjar i veure amb una voracitat forassenyada, molt més enllà de la necessitat biològica de nutrients. La gola implica afartar-se fins a fer-se mal. A no tenir-ne mai prou. En aquest sentit, podríem parlar del pecat de la gola en el lideratge com a metàfora de l'ambició exagerada. La gola com a necessitat compulsiva d'ingerir coneixements, experiències, sensacions i el que calgui. Com a impossibilitat de digerir, d'integrar, d'assimilar. La gola entronitza i busca el resultat de forma insaciable. No es cansa ni descansa. Sempre, tot, ara i aquí. La gola com a pecat capital del lideratge en la mesura que comporta una política de terra cremada amb un mateix i amb els altres, arran d'una voluntat d'ocupar tot l'espai i de consumir tot el temps. El lideratge no pot viure embriagat d'opulència.

Avarícia. L'avarícia és l'ànsia per atresorar molt més del que es té, ja siguin bens materials, estatus o poder, sense necessitar-ho, amb la única finalitat de posseir-ho. És la tendència a tenir i a retenir per sentir-se potent i imponent, i està relacionada amb la incapacitat per valorar i gaudir d'allò que ja es té. L'avarícia com a pecat en el lideratge per expressar la metàfora de la insatisfacció crònica. Es focalitza en l'absència, en el que falta, en el que no es té, menyspreant els èxits i desvirtuant els assoliments, de manera que mai es fa prou, ni prou bé. Paradoxalment, l'avarícia degenera cap a la gestió de la misèria. L'avarícia com a pecat capital del lideratge en la mesura que és desagraïment, rancúnia i no reconèixer-se ni reconèixer a l'altre. El lideratge no pot viure atrapat per la carència.

Peresa. La peresa és la falta d'esma o coratge per fer quelcom, caracteritzada per un to vital baix i per una lentitud actitudinal que dificulta la gestió assertiva del dia a dia. La peresa condueix a la deixadesa i a la desídia. És com una mandra existencial que tot ho embolcalla amb el seu mantell d'apatia. En relació al lideratge la peresa, com a pecat, representa la metàfora de l'evitació del compromís. Tot es fa feixuc i pesant. Res és prou engrescador i estimulant. Mai hi ha prou motivació per passar a l'acció. Sempre hi ha una excusa per ajornar una decisió. De la falta de vinculació, d'interès, d'afecte. La peresa com a deixadesa. Com a impossibilitat de crear lligams, de generar complicitats, de teixir aliances. La peresa com a pecat capital del lideratge en la mesura que porta a l'omissió de la responsabilitat d'assumir el repte de viure en primera persona. El lideratge no pot viure resignat per la desgana.

Ira. La ira és un enuig exagerat i persistent contra algú o quelcom. Una violenta i sostinguda irritació que sobrepassa, en intensitat i durada, l'afectació raonable per un desencís o una frustració. La ràbia és un estat emocional vehement, d'alta activació fisiològica, associat a una certa agressivitat i hostilitat manifesta. La ira, com a pecat en l'àmbit del lideratge, simbolitza la metàfora de l'exigència impacient que arrossega cap a una espiral perversa de tensió creixent. Davant la diferència en ritmes, percepcions, motivacions i decisions apareix la còlera com resposta aversiva i de repulsió. Conviure vol dir viure amb l'altre. Sensibilitzar-se, empatitzar i comprendre als altres. No necessàriament per estar-hi d'acord. Però si per obrir espai i oferir temps perquè l'atri pugui esdevenir. La ira com a pecat capital del lideratge en la mesura que dilueix la serenitat i exalta irracionalment els ànims. El lideratge no pot viure alimentat per la sobreexcitació.

Enveja. L'Enveja es nodreix de la comparació constant i malaltissa amb tot i amb tothom. És la tirania de desitjar el que té l'altre, de voler ser el que és l'altre. És posar permanentment el focus enfora d'un mateix per negar-se un mateix. L'enveja és sotmetre's a un estat d'humiliació continu per anhelar tot allò idealitzat en els altres i menystingut en un mateix. En relació al lideratge, l'enveja com a pecat explica la metàfora de la inseguretat i baixa autoestima. La falta d'una mirada compassiva i amorosa envers un mateix és un símptoma de poca confiança cap a les pròpies potencialitats. Un efecte malèfic de l'enveja és voler per als altres la mateixa pena que hom pateix i per tant desitjar secretament la seva dissort. L'enveja com a pecat capital del lideratge en la mesura que construeix murs de desconfiança entre les persones. El lideratge no pot viure sotmès per la gelosia.

Supèrbia. La supèrbia parteix d'una sobrevaloració del jo i es caracteritza per una exaltació de les pròpies capacitats i mèrits, que porta a la sobreactuació i a posar-se per sobre de la resta. Aquest posicionament altiu i fatxenda es reforça amb una mirada condescendent que emfatitza l'arrogància de qui la promou. Des d'una òptica de lideratge la supèrbia és el pecat per excel·lència ja que posa de manifest la metàfora del supremacisme moral que legítima la discriminació i la subjugació de l'altre. La supèrbia és ostentosament classista i es vanaglòria amb menyspreu de la seva suficiència petulant de forma insolent. La supèrbia com a pecat capital del lideratge en la mesura que estigmatitza a les persones i les condemna a la indiferència per part dels vanitosos. El lideratge no pot viure enganyat per l'orgull.