Ja fa uns quants anys, després de les olimpíades de Barcelona 92, a casa els meus avis van comprar una tele. Un televisor Mitsubishi. Eren els televisors que havien conviscut amb els atletes en els pisos de la Vila Olímpica. Es veia molt bé, va durar molts anys, i si tenia una avaria la reparaven i Sant tornem-hi!
La meva àvia xalava quan rebia una visita. Si passaven a la sala, i veien el nou aparell i es fixaven en la marca, ja es delia per la pregunta: 

• "Una tele Mitsubishi?! Però que no fan cotxes, aquests?!".

I la meva àvia, amb aquella ironia dels de Reus, responia: 

• "Sí, no va connectada a la lectra. Funciona amb gasolina!".
   

A la iaia segur que li agradaria la campanya que estem sentint aquests dies mitjançant una sèrie de falques publicitàries disseminades per les ones catalanes. Obro parèntesi i aprofito per dir que la ràdio, tot i el bum de les xarxes socials, segueix essent un mitjà fantàstic a tenir en compte per difondre les campanyes de publicitat. És la campanya de Samsung, que té com a objectiu comunicar la seva gamma de rentadores i dotar la marca de notorietat en aquesta nova categoria on entren. En aquesta campanya, que no és nova (la primera va ser l'any 2018), la companyia busca associar la marca Samsung a una nova tecnologia, la tecnologia de la bugada, igual que s'havia associat fins ara a televisors o telèfons intel·ligents. Presenta situacions en clau d'humor on el consumidor confon la rentadora Samsung amb els televisors. A més, està molt ben interpretada pels dobladors.

La campanya la formen vuit falques. I, amb la peça, es vol fer entendre que la marca que fa televisors també fabrica rentadores. Però, sobretot, que són igual de bones que la resta dels seus productes. Aquesta seria la seva proposta de valor. Rentadores amb tecnologia de televisors. Una historia amb un Premi Ondas, de l'agència Publicis (Madrid) i amb un creatiu que és un xiquet de Reus, Gerard Andreu. La iaia de ben segur que li diria: "Xiquet, molt bé aquesta cunya, tot i que ja l'haguessis pogut pensar també en català!". Feu la prova, escolteu-la i aneu-la traduint. Aquí la falca. Ja me'n direu el què...

És un exemple de com els bons anuncis, els que contenen una història, ens deixen petjada.

També en recordo un altre. Un altre anunci amb història, d'aquells anuncis que fan història. Quan tenia 10 anys, un dia a casa jugant amb la meva cosina Eulàlia. De fons, la remor d'un televisor en blanc i negre, probablement era La clave. De sobte, aquella veu monòtona i en castellà (és clar) canvia. Sonen trompetes celestials: els anuncis! Deixo el que estic fent i a l'Eulàlia amb cara de què li passa ara a aquesta, i surto corrent per plantar-me davant la tele. El meu pare ha aprofitat per anar a la cuina. I quan torna em pregunta:

-Marta, què hi fas aquí davant palplantada?
-Veig històries! -li responc seriosa.

Com va riure el pare. No ho vaig entendre. Que no eren històries? El que a mi em fascinava em segueix fascinant. Veure'n i fer-ne! Reconec que em segueixo encantant davant els anuncis que estan ben fets. O no aixequeu la vista i us quedeu contemplant l'anunci de l'aigua de Veri que estan emetent aquests dies?

El publicista David Ogilvy (1911-1999), l'any 1983, va escriure Ogilvy on Advertising, i les seves lliçons encara són vigents avui. Per alguna raó es deu dir que les idees dels genis perduren en el temps. Aquí us n'apunto 7. Els seus 7 manaments...

1. El propòsit de la publicitat és vendre. Que no t'enredin.
2. Defineix clarament el teu posicionament: què i per a qui.
3. Destaca el teu producte en allò que és diferent.
4. Estudia detalladament el teu consumidor.
5. Pensa en el consumidor com si fos la teva parella; vol tota la informació que puguis donar-li.
6. Parla-li amb el llenguatge que usa quotidianament.
7. Escriu excel·lents titulars i hauràs invertit correctament el 80 % dels teus diners

Parlem del cas de l'aigua de Veri. Estil, caràcter propi, simplicitat. I només és aigua. Doncs això, aigua.

Què volen vendre? Aigua. Què mostren? Aigua. A qui? A qui se la beurà en l'horari en què es beu aigua. I per això ens ensenyen d'on prové l'aigua... Ho sabem, oi? Llenguatge simple, ras i curt: aigua pura del Pirineu. Dins un suport impactant per la seva senzillesa i, alhora, profunditat: Que aquí no passi res és el millor que pot passar. Això sí, amb una imatge i un so impecables. La realització és excelsa.

I tots pendents de la pantalla, per si passa alguna cosa, i encara que l'hagis vist cent vegades en continues pendent. No fos cas que en una anterior ocasió se t'hagués escapat aquell detall... Una branca que cau pel pes de la neu! (Oooh! Espòiler!). I davant el passadís del súper on hi ha les aigües envasades, quin anunci recordaràs?