La inèrcia es defineix en la física com la dificultat o resistència amb la qual els cossos s'oposen a un canvi d'estat en relació amb el seu moviment. És a dir, un cos en repòs tendeix a romandre en repòs, i un cos que es mou a una velocitat uniforme tendeix a seguir en moviment, segons la primera llei de Newton. De fet, continua dient, la inèrcia explica per què, per exemple, una nau espacial se segueix movent indefinidament encara que se n'aturin els motors, ja que, a l'espai, el fregament que acabaria per aturar-la és zero. En canvi, un cotxe que no s'accelera s'acaba aturant a causa de la resistència de l'aire i al fregament de les rodes contra la carretera.

Aquesta definició tècnica del món de la física és plenament aplicable al món de les empreses i al món dels negocis. És molt difícil canviar les inèrcies i modificar els comportaments, ja que l'estat natural i l'estat còmode és seguir fent el mateix que sempre hem fet, desitjant obtenir els mateixos resultats que sempre hem obtingut. No canviar quan res canvia pot donar-nos fins i tot estabilitat, però no fer-ho quan tot evoluciona, generalment ens porta al caos.

Quines són, doncs, les tres principals resistències que tenen moltes empreses i que els impedeixen, en molts casos, trencar les inèrcies del passat i sobreviure en un entorn cada vegada més canviant i més competitiu?

La primera i possiblement una de les més importants, és la nostàlgia. El tan temut discurs de "ho fem així, perquè sempre s'ha fet així". És la clara expressió de la inèrcia de les herències. L'automatisme de les tasques que de forma inconscient ens porta a repetir cada dia les mateixes coses pensant que el mercat, els competidors i sobretot els clients també es comporten igual avui que ahir. No qüestionar-se aquests elements és un dels principals factors de falta de posicionament empresarial i alhora de pèrdua de competitivitat. Introduir en el nostre ideari empresarial la pregunta: I si ho fem diferent? Ens ajudarà a estar en un estat d'alerta preparats per a reaccionar davant de canvis sobtats en el sistema. L'agilitat avui en el món empresarial és una de les característiques més importants necessària per a manejar situacions de certa complexitat.

La segona és la manca d'estratègia. L'entenem com la base o el fil conductor que guia el comportament del negoci i que fa que aquest creixi i perduri en el mercat. Les organitzacions necessiten reflexionar-hi i validar si les bases que en el seu dia es van considerar com a bones continuen tenint consistència davant de la realitat actual del mercat. Moltes empreses (per no dir la immensa majoria) tenen molt clar "què" fan, el seu producte, el seu servei o fins i tot el seu procés productiu, dominen molt bé la tàctica del negoci i tot el que aquesta comporta; però tenen clar el "per què" ho fan? Quina és la seva finalitat, quina és la seva missió o quin és l'objectiu de la seva feina? En definitiva, quina solució aporten al mercat i perquè han de ser desitjats pels seus clients. Invertir temps en l'estratègia no és perdre'l. Parar del dia a dia, sortir de la muntanya russa de la rutina i fer-nos preguntes transcendentals més enllà de l'evidència pot ajudar-nos a guiar les regnes del nostre negoci en la direcció correcta i desitjada.

La tercera resistència és no mirar el mercat. Estar d'esquena a la realitat que ens envolta i gestionar el negoci des del retrovisor mirant-nos constantment el melic com si nosaltres fóssim el centre d'atenció. No entendre que el client és la màxima raó de ser de la nostra existència i només complaent-lo i aportant-li el valor que demanda garantirem la nostra supervivència. Enfocar-nos a la producció i als recursos és molt important, ningú posa en dubte aquest tema, però no perdem mai de vista el mercat i els nostres clients actuals i potencials, que al final són qui paguen les nostres factures.

Les resistències per definició frenen, paralitzen i dificulten el moviment; evitar-les ens pot ajudar a fluir de forma airosa en uns mercats cada vegada més competitius i amb majors quotes d'agressivitat. De nosaltres depèn en bona part ser espectadors o protagonistes d'aquesta realitat i decidir anar-hi o deixar que ens hi portin sense tenir clar quin serà el destí. Com sempre és un tema d'elecció.