En Jorge Wagensberg deia "Canviar de respostes és evolució. Canviar de preguntes és revolució". Clarament la pandèmia del coronavirus està sent per a la majoria de nosaltres una autèntica revolució, en la mesura que ens força a obrir-nos a noves preguntes. Inspirat per Claudio Drapkin us deixo un article que recull algunes de les moltes preguntes que em ballen pel cap aquests dies, amb la certesa que us seran molt més útils que no pas algunes de les possibles respostes que us pugui donar i que, francament, en molts casos no tinc. Són preguntes per explorar el mateix desconfinament, i les he agrupat en dos blocs: un de més personal i un de relacional.

Aquí va el bloc personal. Si m'observo a mi mateix amb voluntat i intenció de veure més enllà d'obvietats, què estic veient? Quines emocions estic experimentant aquests darrers dies? Tinc molta variabilitat emocional? Hi ha alguna emoció predominant? Quin és el meu diàleg intern més freqüent? Què em dic a mi mateix/a? Com està d'actiu el meu jutge interior en relació amb mi mateix? I en relació amb els altres? Estic més en l'autoexigència o en l'acceptació? En l'avaluació o en l'observació? Quins són els meus estats d'ànim, més enllà de les emocions? Tinc la sensació que s'ha "trencat" alguna cosa en mi? Què he perdut? Quin dol tinc pendent de fer? Quina tristesa tinc pendent de plorar? Què tinc pendent de perdonar-me? A què o a qui tinc por? A què o a qui tinc por de perdre? Tinc la sensació que ha "nascut" alguna cosa nova en mi? Què he guanyat? Quina alegria tinc pendent de riure? Quina vivència tinc pendent d'agrair? Quin gest de reconeixement tinc pendent de fer-me a mi mateix? Quines fortaleses, que són part de mi, estic aprofitant aquests dies? Quines debilitats, que també són part de mi, he d'acceptar? Quins nous aprenentatges he fet, i no oblidaré? Quins vells aprenentatges he constatat que ja no em serveixen i vull deixar anar? Quins moments de tots els viscuts han estat un regal i deixaran una petjada positiva en mi? Quins moments de tots els viscuts han estat dolorosos i potser no podré oblidar? Quins problemes antics puc resoldre en aquestes circumstàncies? Quins problemes nous s'han fet evidents als meus ulls? De què m'he alleugerit? Tinc alguna càrrega nova? Què m'està passant al cos? Com me'l sento? Quina relació hi tinc? Quins espais em reservo per a mi? Com em relaciono amb el temps? Tinc pressa? Quins permisos m'estic donant? Què m'estic autocensurant? Com estic en termes d'acció? Tendeixo a la hiperacció o a l'apatia? Què vull deixar de fer? Què vull fer menys sovint? Què vull fer més sovint? Què vull fer de nou?

A qui va el bloc relacional. Si observo al meu voltant amb voluntat i intenció de veure més enllà d'obvietats, què estic veient? Hi ha alguna cosa que em sorprèn? Què no vull veure? Qui contínua al meu costat? A qui he perdut? A qui he conegut? A qui he redescobert? Amb qui m'he reconciliat? De qui m'he distanciat? De qui he tingut cura? Qui ha tingut cura de mi? Quin/s agraïment/s tinc pendent d'expressar? Quines abraçades tinc pendents de fer? Quines converses tinc pendents de realitzar? Què necessito demanar als altres? Què vull oferir als altres? A qui necessito posar límits? A qui no goso posar límits? Com vull fer-me present ara en el meu entorn familiar? Com vull fer-me present ara en el meu entorn professional? Com vull fer-me present ara en el meu entorn social? Quina vull que sigui la meva aportació o contribució al meu entorn familiar? Quina vull que sigui la meva aportació o contribució al meu entorn professional? Quina vull que sigui la meva aportació o contribució al meu entorn social? Què he de començar a fer, deixar de banda o conservar per ser qui vull ser en relació amb els altres? Què he de començar a fer, deixar de banda o conservar per ajudar als altres a ser qui volen ser? Com em vull comunicar? Com vull distribuir el meu temps en relació amb els altres? A qui vull dedicar més temps? A qui vull dedicar menys temps?

Lògicament les respostes estan vives i van canviant en la mesura que van evolucionant les circumstàncies externes i les percepcions internes. No hi ha respostes millors ni pitjors. Només respostes. Respostes que traspuen uns valors i que assenyalen unes prioritats. El desconfinament és una nova oportunitat per donar consistència al repte de viure en primera persona del singular i explorar la necessària construcció de la primera persona del plural de forma més saludable i sostenible, en el sentit més ampli d'ambdues paraules.