Que aquest confinament ens ha tornat més tecnològics és una realitat que no genera cap dubte. Alguns han potenciat les eines que ja utilitzaven i d'altres s'han iniciat en un nou món pel qual potser generacionalment no estaven preparats i mentalment no n'estaven motivats. Hem comprat emprant la tecnologia, hem fet esport, ens hem relacionat, hem ajudat en l'educació dels menuts de casa, ens hem distret i fins i tot hem treballat. Tot des de casa i amb mitjans tecnològics que fa uns anys haguessin estat impossibles d'imaginar.

S'ha posat en evidència que altres maneres de treballar i de generar negoci són possibles i hem accelerat l'adopció del que molts experts ja vaticinaven. Aquesta anunciada transformació digital ens ha caigut a sobre provocada per la maleïda Covid 19 que ha fet en dos mesos el que possiblement haguérem tardat bastants anys a implantar de manera natural. Ens hem vist obligats a adaptar-nos a una nova realitat que ens ha canviat completament les regles del joc a les quals fins ara estàvem acostumats.

Aquesta sobtada situació ha posat en evidència el grau de digitalització d'empreses, escoles i professionals i ha fet espavilar a tots aquells per a qui la tecnologia era més un element de màrqueting que no pas una eina estratègica de millora de la seva productivitat.

Estem aprenent a teletreballar, a regular-nos nosaltres mateixos i a gestionar de forma eficient les nostres responsabilitats. No està sent gens fàcil, però molta gent veu en aquesta nova cultura del treball uns avantatges importants que difícilment permetran fer marxa enrere. Majors ratis de productivitat a causa, principalment, de menors distraccions en l'entorn, millora de la conciliació familiar, amb tot el que això comporta, estalvis importants de temps i costos de desplaçament que permeten una major capacitat d'aprofitament del temps, reduccions importants dels índexs de contaminació, i molts altres factors d'una llarga llista que molta gent, quan la posa a la balança, hi veu els avantatges.

Venim d'una cultura del treball que històricament ha avaluat la presència lamentablement per damunt de l'eficiència, ser-hi present era sinònim d'esforç, de compromís i de dedicació a la feina i aquest era, en la majoria de casos, el factor d'avaluació del desenvolupament professional.

Aquesta nova normalitat en el món del treball comporta canvis substancials, canvis en nosaltres mateixos com a professionals i canvis sobretot en els estils de lideratge.

Treballar des de casa vol dir disposar de líders menys controladors i més confiats en els seus equips. Estructures més horitzontals que valorin la meritocràcia i que deleguin en els seus equips la consecució dels objectius.

Existeixen altres cultures que tenen aquesta política de lideratge i que avaluen els resultats sense centrar-se en el camí ni el procés per arribar-hi. Persones que tenen clar el que han de fer i que gestionen el seu temps i els seus recursos de forma autònoma i de forma responsable per tal de fer més eficient el seu benestar i alhora el de la seva organització.

Ningú qüestiona que aquesta pandèmia ha generat sotracs laborals i empresarials que han modificat molts dels nostres hàbits. Aprofitem ara per treure conclusions de tot allò que hem après i per ser valents en incorporar en el nostre dia a dia allò que ha millorat la nostra forma de treballar; tornar a la situació anterior i repetir les inèrcies del passat ja sabem a què ens conduirà.

Venen nous temps pel treball i difícilment tindrem una nova oportunitat per generar aquest canvi cultural. Si volem fer coses diferents, no podem repetir el que sempre hem fet.