Sempre s'ha dit que l'objectiu de qualsevol empresa és aconseguir el màxim benefici. I és tan cert com incomplet. L'objectiu, de fet el màxim objectiu, de qualsevol sistema, també el d'una empresa, és garantir la seva perdurabilitat. I la rendibilitat n'és una condició necessària però insuficient.
Anem a pams. Sense resultats positius l'empresa esdevé inviable ja que no pot fer front a la seva estructura de costos (curt termini) ni a les inversions (mig i llarg termini). Irrefutable. Tanmateix, si per aconseguir aquests beneficis l'empresa tensiona als seus grups d'interès (treballadors, proveïdors, clients, aliats,...) fins al punt d'amenaçar la seva viabilitat, aleshores posa en perill la pròpia viabilitat i res té sentit, a no ser que ens movem en un context de captivitat o en un entorn purament especulatiu.
La pròpia sostenibilitat va lligada essencialment al bé comú, a la perdurabilitat de les xarxes de les quals formem part
Parlem doncs d'una estratègia empresarial en que la perdurabilitat és la fita, i la rendibilitat un mitjà. Que no és el mateix escenari en que la rendibilitat és la fita, i la perdurabilitat una conseqüència. En aquest cas l'ordre dels factors sí altera el resultat, i molt. És en el primer paradigma quan el concepte de "sostenibilitat" emergeix amb tota la seva força i potencialitat, com a visió estratègica d'organitzacions i empreses, compromeses amb el seu futur i amb el dels seus "stakeholders" en una aliança (sí, també tàctica) amb el "bé comú", l'altre gran concepte que aporta una mirada disruptiva al management mecanicista tradicional.
El focus ja no és en l'intercanvi puntual, i en el millor dels casos bidireccional, entre dos o més sistemes d'acord amb unes normes predifinides, sinó en el flux en continu, dinàmic i complex, sempre multidireccional, en que cada agent esdevé causa i alhora efecte de les dinàmiques circulars, no lineals, d'un sistema global en que les fronteres es permeabilitzen, quan no es dilueixen. La clau és comprendre que no som subjectes, empreses o persones, aïllades que interactuem amb un entorn extern més o menys aliè, sinó que som nòduls constituents de xarxes d'interessos i relacions, en constant evolució i reconstrucció. I que la pròpia sostenibilitat (perdurabilitat + rendibilitat) va lligada essencialment, necessàriament, al bé comú, això és, a la perdurabilitat de les xarxes de les quals formem part.