El vocabulari de la pandèmia ens està deixant alguns mots que fins fa ben poc no formaven part del nostre habitual sistema comunicatiu. Desescalada n'és un clar exemple. L'escoltem cada dia i ja forma part d'aquesta nova normalitat tan integrada en el sistema. La podem definir com el descens o la disminució gradual en l'extensió, intensitat o magnitud d'una situació crítica. Totes aquelles mesures que implantem per a combatre-la i intentar tornar a un estat original del qual possiblement no hauríem d'haver sortit. Lamentablement, però, en l'àmbit econòmic i empresarial la situació que recuperarem un cop aquesta desescalada sigui total no serà, ni de bon tros, semblant al que hi havia abans que aquest destructor virus vingués a visitar-nos. Tenim en general un sistema empresarial i econòmic molt tocat, debilitat i erosionat per un seguit de circumstàncies que en molts casos han esgotat reserves i han manllevat l'energia característica que envolta aquesta classe de persones.

Estem vivint i viurem temps difícils en el teixit empresarial, alguns desgraciadament ja els han experimentat i no han pogut superar-los i d'altres els estan vivint en les seves pròpies carns. Un cop desescalats, l'escalada es convertirà en l'esport habitual de tota empresa que lluiti i vulgui tornar a crear valor. Aquest esport consisteix a pujar per superfícies difícils i molt verticals utilitzant les quatre extremitats per intentar progressar. Haurem d'emprar tot el que estigui al nostre abast per tornar a posicionar els negocis en dinàmiques positives i seran necessàries noves i més ajudes reals (ni cosmètiques ni propagandístiques) que ens acompanyin en aquest difícil repte.

Desescalar i tornar a escalar, aquest és l'ADN de l'autònom i l'empresari. Muntanya russa de situacions cícliques que han de surfejar-se constantment per tal de mantenir-se dempeus i continuar caminant. Ho han fet sempre i així ho seguiran fent.

Tres són els factors clau més importants que es necessiten en aquest kit de supervivència i que cap empresari pot deixar de posar a la motxilla. El primer és la resiliència, entesa com la capacitat que tenen les persones per resistir i sobreposar-se a situacions crítiques i complexes; és evident que esdevé un factor d'enorme importància en els moments que estem vivint. Permet desenvolupar conductes positives davant l'estrès o possibles amenaces. Evita la paràlisi i possibilita tirar endavant empreses amb situacions d'enorme dificultat.

El segon factor és l'adaptació. Molts negocis hauran experimentat canvis i seran substancialment diferents del que havien estat abans del virus. Un dels motius principals segurament rau en el fet que els clients i els consumidors ja no es comportaran com s'havien comportat abans i adaptar-s'hi i ajustar la Proposta de Valor per continuar sent atractius al mercat serà un factor crucial per poder arribar al cim d'aquesta muntanya. Necessitarem estructures i persones flexibles amb mentalitat oberta i esperit crític. Esperar que torni el que hi havia abans no serà una bona alternativa. L'abans no tornarà i el futur, de ben segur serà diferent.

El tercer factor, i molt important, és l'equip. Ja ho deia el famós proverbi africà "si vols anar de pressa vés sol, si vols arribar lluny vés acompanyat". Aquells empresaris que siguin capaços de crear equips capacitats, motivats i implicats en aquests desafiaments incrementaran molt les seves possibilitats d'adaptació a la nova normalitat. No és moment per herois solitaris, ara és moment de treballar de forma col·laborativa amb equips que complementin les nostres mancances. Ser generosos per egoisme és la millor forma d'assolir els objectius.

Resiliència, adaptació i equip, l'equipatge necessari per escalar els desafiaments que ens tocarà i ens està tocant viure.

Necessitem desescalar per escalar.