Si alguna cosa ha experimentat un canvi significatiu en els darrers vint anys és l'accés que tenim els usuaris a qualsevol tipus d'informació. Aquesta s'ha democratitzat i s'ha popularitzat en bona part gràcies a la tecnologia. Avui tots portem una enciclopèdia a la butxaca i tots, en qualsevol moment i en qualsevol lloc, podem accedir a demanda a aquells recursos que ens són necessaris sense haver de cercar un expert en la matèria. Quan fa anys volíem comprar-nos un cotxe anàvem a un concessionari i un venedor ( que coneixia totes les seves característiques) ens aportava la informació que necessitàvem per poder valorar i prendre la decisió de compra. Això passava amb qualsevol producte o qualsevol servei, hi havia uns individus que disposaven d'una informació i n'hi havia d'altres que la necessitaven. Avui si anem a comprar-nos aquest cotxe, si volem i en tenim ganes, podem acumular més coneixement i més informació que el propi venedor.  

La comunicació esdevenia un acte de traspàs d'informació entre un emissor i un receptor que configurava poder a aquell que la tenia i dependència a aquell que la cercava i necessitava. Això, en l'actualitat,  ha desaparegut. Ja no hi ha gent que té informació i d'altres que no la tenen, ara la informació hi és, existeix i s'ha sociabilitzat fent-se disponible a un cop de clic. Contradictòriament aquesta democratització de la informació també ha democratitzat la desinformació; sembla que ja no importa la font, ja no importa la credibilitat de l'emissor, el que importa és compartir-ho i fer-ho arribar a la màxima audiència possible per tal de generar corrents d'opinió.

Quin és però el handicap avui per ser rellevant en aquest mar d'informació? Com podem arribar al nostre públic objectiu i impactar-lo per tal de cercar el seu compromís? La clau avui recau en l'atenció. Aquesta es defineix com el procés cognitiu que ens permet orientar-nos als estímuls rellevants per tal de respondre en conseqüència. Ja no és clau qui em veu i qui m'escolta, de fet això avui fins i tot pot ser senzill aconseguir-ho; la importància avui és qui em presta atenció i a qui sóc capaç de despertar interès i fer-lo atendre a les meves demandes i informacions. Com em faig rellevant en aquest excés d'informació? Com destaco entre la munió d'emissors que volen capturar l'atenció dels mateixos receptors?

El principal estímul que hem d'emprar per poder captar l'atenció del nostre interlocutor és centrar- en ell. No podem parlar de nosaltres tota l'estona. No aporta valor dir que som els més grans, que som els millors i que som els més guapos. Si no parlem d'ell i no centrem tota l'atenció en ell, la probabilitat de capturar la seva atenció recau de forma dràstica. El nostre cervell reptilià (el responsable de la supervivència i de controlar les nostres necessitats bàsiques) és responsable de moltes de les decisions que prenem en el nostre dia a dia. Aquest cervell és egoista, només li interessa allò que fa referència a ell, allò que parla d'ell i allò que, a ell, li aporta valor.  Les nostres grandeses i les nostres virtuts no són rellevants per a la nostra audiència; només si centrem tot l'esforç en el nostre receptor tindrem opcions de generar-li atenció i de fer-lo partícip de les nostres reflexions. Posar el nostre receptor en el centre, fer-lo protagonista de la nostra història i implicar-lo en tot moment és la clau per ser escollits. 

Ja no és rellevant allò que diem, avui, l'important és si tenim la capacitat d'arribar i persuadir a la nostra audiència. Si tenim la capacitat de captar la seva atenció. I jo em segueixo preguntant, i si la informació està sobrevalorada?