Aplaudim, de veritat, la iniciativa conjunta de la URV i l'ATM Camp de Tarragona (Autoritat Territorial de Mobilitat) per haver dut a terme aquesta investigació amb l'objectiu d'analitzar, estudiar i fer recerca en l'àmbit de la mobilitat del Camp de Tarragona. Sens dubte, un estudi tècnic de gran valor que posa en relleu, de manera justificada i amb dades, el que des de la Federació Empresarial d'Hostaleria i Turisme de la província de Tarragona (FEHT) venim dient fa temps: la mobilitat és una assignatura pendent del conjunt del territori que cal resoldre de manera transversal, ja que aportarà beneficis al conjunt de la ciutadania resident, a les empreses de la zona i als turistes de tot el món que ens visiten... els quals esperem recuperar ben aviat. Ara bé, aquest tema de la mobilitat cal abordar-lo en tots els sentits.

Primer, des del punt de vista d'una mobilitat interna que ajudi a moure's fàcilment als més de 500.000 residents que hi ha en els 3.000 km2 del Camp de Tarragona; una zona que durant molts mesos aplega, a més, a uns altres centenars de milers de persones que ens visiten. És fonamental, per a la competitivitat de la nostra economia i per a un millor equilibri de la mateixa al conjunt del territori, que tota aquesta gent es pugui moure amb facilitat pels diferents punts poblacionals i pels diferents atractius del Camp amb un transport públic eficient i una xarxa de comunicacions racional.

Segon, també ens cal, urgentment, una millora de la mobilitat de la gent que arriba aquí amb vehicle privat. Aquesta és una reclamació històrica de la destinació que, amb la supressió dels peatges a les autopistes i el futur túnel del Coll de Lilla (encara falten uns dos anys d'obres!), pot representar una millora substancial... Necessitem estímuls d'aquests per posar-ho fàcil a la gent que ens vingui a visitar.

I tercer, tota aquesta millora de la mobilitat en general al territori, ha d'anar acompanyada, sens dubte, d'un compromís, una sensibilitat i una actuació realment implicada amb la sostenibilitat mediambiental; ni els ciutadans ni els turistes acceptarien una mobilitat més còmoda i més eficient si això representés un impacte ecològic al territori i a les persones: avui això ja no és viable. El vehicle elèctric o d'hidrogen de mobilitat urbana, les electrolineres o hidrogeneres, el transport públic sostenible, la no invasió dels espais, etc., han de ser la base mecànica d'aquesta nova mobilitat o no serà.