Tu i jo podem ser persones totalment diferents. A tu et poden agradar els Rolling Stones i a mi els Beatles, tu prefereixes comprar-te roba de marca i jo prefereixo roba sense marca, tu pots participar en un projecte solidari i jo no participar-ne en cap. Però tots dos tenim una cosa en comú, la nostra identitat defineix els nostres actes i els nostres actes ens defineixen. I no només en termes subjectius, sinó també en termes socials, és a dir, a quin grup de persones pertanyem. Per descomptat, podem formar part, alhora, de diferents grups de persones; podem comprar-nos roba sense marca però preferim tenir l'ordinador d'Apple i, fins i tot, en alguns moments podríem arribar a comprar-nos roba de marca, però això no treu que ens identifiquem amb un grup de persones concret, una forma de ser. La gent com nosaltres fa les mateixes coses que nosaltres.

Durant tota la nostra vida comprem moltíssimes coses, objectes de decoració, peces d'art, peces de roba, viatges, cotxes, cases, serveis de perruqueria, quotes del gimnàs i molt més. Tot això ho comprem perquè som o volem ser d'una forma concreta i, si ens hi parem a pensar i encara que ho fem de forma inconscient, estem comunicant qui som, tant cap a l'exterior com cap a nosaltres mateixos. Aquesta comunicació és innata en l'ésser humà, per això som éssers socials, i ha marcat el nostre comportament durant tota la història, i així ho seguirà fent.

En els últims temps s'han produït fets que han generat molts dubtes en relació a aquest comportament de compra. Gastar-nos els diners en totes aquestes coses que hem comentat -i en moltes més- ha passat desapercebut, ja que ho tenim molt arrelat i ho considerem normal. No obstant, des del moment en el que el món digital ha irromput de forma aclaparadora en les nostres vides, aquest comportament inherent a l'ésser humà s'ha condemnat. No s'entén que algú es pugui gastar molts diners comprant accessoris per al seu videojoc online o, fins i tot, 69 milions de dòlars en una imatge digital, com la que va vendre l'artista Beeple aquest any, convertint-lo en un dels 3 artistes vius més valuosos del món.

Per tal d'entendre aquest comportament i poder actuar en les nostres empreses i adaptar-nos al canvi cap al món realment digital, cal assimilar que aquest és el mateix comportament que sempre ha tingut l'ésser humà, però en un altre entorn, no podem canviar la seva essència. És important remarcar, també, que el món digital tendeix a fer que els objectes digitals no tinguin valor, així, una obra d'art digital pot ser replicada fàcilment i no se sap quina és l'original i qui és el propietari. Degut a aquesta necessitat de possessió, ha sorgit una tecnologia que permet crear escassetat i fer que les coses siguin úniques de forma totalment objectiva. Aquesta tecnologia són els NFT, els tokens no intercanviables -Non-fungible tokens, en la seva traducció anglesa.

Aquesta tecnologia sorgeix a partir de les cadenes de blocs -blockchain-, popularitzades amb el Bitcoin, i es tracta d'un registre públic replicat en milers d'ordinadors i protegit amb criptografia, que atorga autoria i propietat a qualsevol cosa, és a dir, verifiquen qui n'és l'autor i qui n'és el propietari. Per exemple, un artista pot crear obres d'art úniques i vendre-les, evidentment que qualsevol persona podria tindre la mateixa imatge, però els NFTs proporcionen una signatura original que faria única aquesta imatge. Podríem comparar-ho amb dues camises totalment iguals, però una és d'una marca reconeguda i una altra no té marca. Això ho podem verificar amb les nostres "carteres" de NFTs, on veiem de què és propietari una persona.

A partir d'aquí, aquesta tecnologia la podem traslladar a qualsevol cosa, a qualsevol tipus de possessió o de participació, per exemple, en un acte solidari, verificant qui hi ha participat a partir d'un distintiu en format NFT o, comprant un producte online o físic, sabrem qui ha comprat què i a quin col·lectiu pertany. Les xarxes socials han sigut el primer pas cap a compartir el que fem, el que som, el que tenim i a què pertanyem. Però el problema és que no és pot verificar, no puc saber si una persona té el cotxe amb el que surt a la fotografia que ha compartit, en canvi, si que puc saber quins NFTs té. És més fàcil saber què té una altra persona en el món digital que el que té a casa seva.