Escolto de fons mentre treballo "plou i a defora bufa es vent que me fa sentir petit com un granet d'arena. Estic dins del llit estic, ben calent, avui ja no em mouré d'aquí" i recordo amb enyorança un dels hits de la música dels Països Catalans del gran Tomeu Penya. Una cançó que representa a la perfecció dies de tardor on l'estiu ens diu adéu i l'hivern ve a aixoplugar-nos.

Aquesta cançó em recorda que portem molts dies assetjats per l'imminent arribada de la "tempesta perfecta". Quan encara no ens hem desempallegat de la maleïda Covid. S'ha fet llarg, molt llarg, la veritat. Des d'aquell 13 de març, quan es va declarar l'estat d'alarma, el món es va parar i les nostres vides van donar un tomb de 360 graus, ja han passat 600 dies. 600 dies que empresarialment han semblat anys. Moments d'extrema dificultat, incertesa i por en els negocis que han precipitat la presa de decisions a la desesperada, moltes vegades amb més intencions que resultats, per tal de sobreviure en una situació històrica mai viscuda. 

Quan tot semblava que la cosa ja tornava a una certa normalitat i que ja podíem començar a mirar el futur amb optimisme veient com el sol i la claror tornaven a il·luminar les nostres vides, ara ens vaticinen l'arribada d'aquesta "tempesta perfecta" que diuen ha vingut per posar en escac l'economia mundial.

Tenim l'energia que cada dia marca preus històrics, el gas, el petroli i el carbó li van al darrere i segueixen evolucions alcistes de vertigen. Els transports marítims a preus de rècords que encareixen de forma exponencial els preus de les mercaderies,  i una guerra comercial entre potències mundials que no sabem ni podem imaginar com acabarà. Greus problemes amb matèries primeres que dificulten l'abastiment de productes i posen en tensió uns mercats ja erosionats de per si. Ho veiem en el nostre dia a dia. Factures energètiques que fan feredat, problemes d'estocs i de terminis de lliurament, empreses que es veuen obligades a tornar a fer expedients de regulació no pas per falta de comandes sinó per falta de productes per comercialitzar. Dificultats logístiques i de subministraments que impedeixen facturar i tornar a recuperar una velocitat de creuer  molt necessària per poder, entre d'altres coses,  tornar l'elevat endeutament que s'ha generat en el món empresarial en l'era Covid.

Si amb això no n'hi hagués prou, hem de sumar-hi la inflació disparada. Un IPC el mes d'octubre del 5,5%, que posiciona la inflació anual acumulada al 5,1%, aventurant una pujada considerable i generalitzada de preus que afectarà per un costat la butxaca dels consumidors, però que de ben segur també acabarà fent-ho en la rendibilitat de la majoria d'empreses que veuran com no poden repercutir al client i al mercat aquests increments de preus ferotges que rebran per part dels seus proveïdors.

Escoltem anuncis de pluja de milions de fons europeus Next Generation, que han de servir per protegir la salut i evitar el col·lapse de l'economia, i que ja veurem com arriben i com es despleguen al teixit empresarial i productiu o si acaben a les butxaques dels de sempre més per interessos personals que no pas per un bé col·lectiu. 

Ens espera un 2022 molt mogut, les empreses necessitaran posar els cinc sentits i activar l'estat d'alerta per tal de poder prendre decisions àgils davant d'aquests esdeveniments i adaptar-se per tal de fer-hi front.  L'era post Covid no serà senzilla i tornarà a posar en estat d'alerta un món empresarial cada vegada més esgotat.

Mentre mirem i pensem com fer-hi front sento de fons com la cançó diu "tornarà lo sec a donar vida...." i penso que té tota la raó, i que la millor manera per a fer front a aquesta tempesta és mirar-la amb optimisme, prendre decisions valentes i tenir la certesa que ens en sortirem i que com sempre ens en sortirem més forts.