Podem definir l'atenció com la capacitat de generar, dirigir i mantenir un nivell d'activació adequat per tal de poder captar i processar la informació que ens arriba de l'entorn. L'atenció és un procés cognitiu que ens permet orientar-nos cap a aquells estímuls que són potencialment significatius, desestimant els que no ho són.

Aquesta funcionalitat selectiva de l'atenció és clau pel "rendiment" òptim de les persones, facilitant la discriminació entre els estímuls rellevants i els irrellevants, ja que ens habilita per ser adaptativament eficients en el nostre dia a dia i no estar permanentment col·lapsats per la quantitat ingent d'informació disponible.

L'atenció, però, és limitada i la seva capacitat per atendre i processar informació també. Com si fos un focus de llum que il·lumina una part finita de la foscor. L'atenció focalitzada és centrar el nostre "focus d'atenció" en un estímul concret, i pot variar depenent de diferents factors, de tipus personal com ara el nivell d'activació, la motivació, o l'estat emocional; factors de l'estímul com ara la complexitat, la intensitat, la novetat o la durada; o factors de l'entorn com ara la quantitat d'estímuls simultanis, els reforçadors o els distractors.

En definitiva el focus d'atenció és el filtre perceptiu que ens connecta amb la part de la realitat que percebem i per tant amb la que interactuem. Allò que no percebem, no hi és. Allò que queda fora del nostre focus d'atenció, no existeix. Per tant és molt important la manera com el dirigim, i és molt crític qui el dirigeix.

En relació a com el dirigim, ho podem fer de manera dispersa, erràtica i volàtil. Tindrem una radiografia borrosa i confusa de la realitat. Si dirigim el nostre focus de manera conscient, selectiva i sostinguda tindrem una percepció més nítida i detallada. També més parcial, certament. En termes d'atenció, amplitud i profunditat són dues dimensions inversament proporcionals. A major amplitud, menor profunditat, i viceversa. Aquí hi ha una decisió important, amb els seus peatges com en qualsevol decisió.

En relació a qui el dirigeix, podem ser nosaltres mateixos, de forma assertiva, o poden ser els altres, sempre de forma interessada. Si són altres els que dirigeixen el nostre focus d'atenció seran els altres el qui decidiran què veiem i què no veiem, i per tant els constructors de la nostra realitat percebuda, que acaba configurant la nostra realitat sentida i viscuda. Aquí hi ha una altra decisió important i uns altres peatges.

Amb els propòsits d'any nou, és un bon moment per plantejar-nos tan a nivell individual com a nivell d'empresa, a on volem dirigir el nostre focus d'atenció i a qui volem donar el "poder" de dirigir-lo. Això ens donarà accés a una determinada informació i ens n'obviarà una altra. És clau tenir-ne consciència, entendre'n les conseqüències i assumir-ne les responsabilitats. Si no ho fem nosaltres, algú altre ho farà per nosaltres.