Es parla molt de bretxa digital, i molt poc de la bretxa emocional. La bretxa digital té una doble accepció. Per un costat fa referència a la fractura en l'accés a la tecnologia, ja sigui per motius geogràfics, socioeconòmics o culturals, i per altre costat explica les diferències en el coneixement funcional i en la utilització d'aquesta tecnologia, bàsicament per motius formatius i generacionals. A major bretxa major diferències, i més significatives, en l'accés i/o en la utilització dels dispositius digitals i les seves aplicacions, i per tant major risc potencial de perdre el tren tecnològic i quedar-se atrapat en les escletxes analògiques del sistema.
Estar a la part baixa de l'equació digital implica assumir uns costos d'oportunitat molt alts, tan a nivell individual com empresarial, i per tant les organitzacions es preocupen de capacitar al seu personal per tal que pugui donar resposta a les demandes digitals de l'entorn. L'objectiu és que tots el professionals tinguin un nivell mínim de competència tecnològica per generar conductes adaptatives als diferents requeriments laborals. Aquestes habilitats digitals són cada vegada més crítiques i amb major impacte en qüestions com ara la selecció, la promoció, els plans de carrera o la retribució.
En paral·lel a la bretxa digital, n'hi ha una altra també molt rellevant però amb menys visibilitat que és la bretxa emocional, accentuada després de dos anys de pandèmia i de teletreball. La bretxa emocional fa referència a l'esvoranc que s'obre entre les demandes del lloc de treball on cada vegada hi ha més exigència i focus en els resultats immediats, i la vivència individual d'inseguretat i vulnerabilitat en que emergeixen els dubtes sobre la pròpia capacitat per donar-hi resposta. El xoc frontal entre la productivitat (eficiència) professional i els neguits (pors) personals amplifica la percepció d'amenaça i genera la sensació d'un context cada cop més hostil, activant un estat neurobiològic d'estrès que impacta negativament en les persones reduint la seva capacitat d'acompliment cognitiu (anàlisi crítica d'informació i presa creativa de decisions). La bretxa emocional provoca un problema de rendiment professional que no rau en les habilitats de les persones, sinó en la seva situació psicològica. El risc de col·lapse d'aquell departament, secció, unitat, àrea o empresa és una conseqüència de la saturació emocional de les persones que en formen part. Per mirar de prevenir-ho o resoldre-ho invertim més en maquinària i en processos i en el millor dels casos en formació, i seguim obviant la inversió en el benestar i en la salut mental de les persones. Fruit d'aquesta asimetria en les inversions, els costos emocionals es transformen en una de les variables invisibles de més impacte en el compte de resultat de l'empresa.
Invertir per reduir la bretxa emocional implica generar condicions en l'estructura i en la cultura organitzacional que possibilitin i afavoreixin sostenir i ampliar la capacitat de resposta dels professionals, via apoderament, per fer front a l'actual context d'inestabilitat i d'incertesa. Atendre i resoldre la bretxa digital té un impacte positiu en la productivitat, ben cert. Ara bé, no atendre i no resoldre la bretxa emocional té una afectació negativa sobre la pròpia viabilitat de l'empresa i per tant amenaça la seva perdurabilitat, per això penso que es parla molt poc de la bretxa emocional.