Laura España
Responsable del Departament de Compliance de Balañà&Eguia
Professora associada a la URV
lespana@balanaeguia.com
www.balanaeguia.com
Recentment, durant el mes de setembre passat, es va publicar l'Ordre HFP/1030/2021, per la qual es configura el sistema de gestió del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència (PRTR), mitjançant la qual pot accedir-se als ja col·loquialment coneguts com a Fons Europeus.
Aquesta Ordre, segons el seu propi redactat, persegueix "reduir l'impacte que ha ocasionat la Covid 19 al nostre país i transformar la societat modernitzant el teixit productiu, impulsant la descarbonització, fomentant la digitalització i la millora de les estructures i els recursos que es destinen a la recerca i la formació."
Aquesta Ordre, exigeix tant a les entitats que integren el Sector públic i aquelles implicades en l'execució del PRTR, com a les societats que pretenguin rebre aquests Fons Europeus, que comptin amb un Pla de Compliment, que ells anomenen "Pla de Mesures Antifrau" que garanteixi que han adoptat les mesures necessàries per a prevenir i detectar el frau, la corrupció i conflictes d'interès.
S'estableixen, entre altres, les següents actuacions principals dins d'aquests anomenats "Plans de mesures antifrau":
- Avaluació del risc de frau.
- Definir mesures adequades i proporcionades del que l'Ordre denomina "Cicle Antifrau": prevenció, detecció, correcció, persecució.
- Formalització de la "Declaració d'absència d'interessos".
- Disponibilitat d'un procediment per a abordar conflictes d'interessos.
- Revisió periòdica del sistema.
Més enllà de les actuacions abans esmentades, es preveuen una sèrie de requisits obligatoris, principalment enfocats en el frau penal. Malgrat això, cal ser conscients que qualsevol irregularitat o incompliment podria tenir com a conseqüència, el reintegrament dels fons, per la qual cosa és recomanable, que els plans de compliment tinguin en compte altres riscos, com les normatives mediambientals, de contractació pública, de competència o la prohibició de no incórrer en doble finançament.
El raonable, per tant, és que les organitzacions i empreses, comptin amb programes de Compliment Normatiu integrals que exerceixin un ampli control i siguin capaços d'oferir resposta a diferents situacions. Però si es considera massa complicat de tenir, en qualsevol cas, tenir un "Pla de Mesures Antifrau".
Últimament la legislació ens permet apreciar com el Compliance evoluciona i comença a transcendir el vessant purament normatiu, per a ser aplicat cada vegada més en la pràctica. A mesura que el legislador vagi introduint nova regulació, les empreses i administracions públiques s'aniran veient, directament o indirectament, obligades a integrar i complir programes de prevenció i correcció, que, al seu torn, els oferiran major seguretat jurídica i, a la vista de la recent Ordre ja esmentada, preveiem que s'establirà com a requisit fonamental per a poder optar a tota mena d'ajudes públiques.
Un exemple de l'anterior, el trobem a l'entrada en vigor el passat 17 de desembre de la Directiva (UE) 2019/1937, que obliga a totes les empreses que comptin amb més de 250 treballadors, i en 2023, amb més de 50 treballadors, a tenir implementats Canals de Denúncia que compleixin els requisits que la pròpia Directiva estableix.
Més enllà de l'afany que pugui existir per a obtenir subvencions o complir exclusivament amb la normativa, el Compliance és una poderosa eina per a millorar el control de la legalitat de tots els actes que es duen a terme en el si de les empreses i Administracions Públiques així com per operar en les relacions entre empresa-Administració.