Si d'alguna cosa anem sobrats en aquests temps que ens ha tocat viure és d'informació. Mai n'havíem disposat de tanta ni de tants canals per consumir-la. Informació rellevant i transcendental i muntanyes i muntanyes d'informació banal i fins i tot tòxica. Ens hem convertit tots en periodistes, en corresponsals i fins i tot en tertulians i això, sovint, ens fa treure el pitjor de nosaltres mateixos. Davant de tants i tants gigues d'informació se'ns fa pràcticament impossible acreditar-ne la veracitat. Ens configurem el nostre relat en base a les informacions que ens arriben d'aquells canals que a nosaltres ens donen certa garantia i amb això anem fent.

El perill de tot plegat és que la infoxicació està a l'ordre del dia i ha arribat un moment que ens costa donar veracitat a tots els inputs que ens assetgen.

És evident que ens trobem en un moment històric. L'era de la multicanalitat fa que tinguem accés a fonts d'informació a través d'una quantitat ingent de canals que estan constantment disposats a atacar-nos per tal que consumim i comprem els seus continguts. Els mitjans tradicionals, les xarxes socials, els creadors de contingut, els nostres grups de watshapp, etc., gent que busca captar la nostra atenció per tal de poder mercadejar amb nosaltres. Quantes vegades no hem dit o pensat que la xarxa ens escolta? que la xarxa ens segueix? com pot ser que ens mostrin publicitat d'una cosa que hem parlat amb una persona o que hem cercat en alguna web? quina por que fa tot plegat.

Un dels factors que té importància i que marca la diferència d'allò que considerem rellevant o irrellevant és l'atenció. Avui s'ha convertit en la clau, en un bé escàs que genera una gran competència per tal de poder disposar-ne. Aquells que tenen la capacitat de captar la nostra atenció tenen major probabilitat d'obtenir els seus objectius.

Existeix i preocupa el debat sobre les mermes cognitives provocades per la quantitat d'estímuls que rebem constantment i com aquests poden arribar a afectar-nos de forma important. Davant d'aquesta amenaça, necessitem espais lliures d'estímuls i poder viure tranquils d'aquest mercadeig que existeix en voler captar la nostra atenció mitjançant distraccions constants que ens interpel·len de forma cada vegada més invasiva.

Ja ha aparegut el que es coneix com a ecologia de l'atenció. L'entenem com el compromís que les empreses i les marques tenen amb els seus consumidors, que consisteix en respectar el seu benestar i no assetjar-los constantment pels quatre costats per tal de treure'n profit. Serem els propis consumidors qui jutjarem aquestes marques i els direm si respecten per un costat o infringeixen per l'altre. Les empreses seran puntuades per la percepció que tindran els seus consumidors respecte el seu procés invasiu.

Aquest fet obligarà a replantejar tota l'estratègia que les empreses segueixen per comunicar amb els seus consumidors i veurem com el màrqueting i la publicitat s'adapten a aquesta nova era. Formarà part de la seva responsabilitat vetllar pel benestar dels seus consumidors i deixar de perseguir-los com a veritables voltors.

En aquest gran mercat de l'atenció, volem viure tranquils i no sentir-nos constantment assetjats.