La Unió Europea va presentar l'any 2019 el Pacte Verd Europeu, que es materialitzava en un conjunt de propostes en matèria de clima, energia, transport i fiscalitat per reduir les emissions amb efecte hivernacle, les principals causants de l'emergència climàtica actual, en un 55% a l'any 2030. L'objectiu de la Unió Europea era ser el primer continent climàticament neutre.

En aquell moment no es coneixia què passaria immediatament, una pandèmia sanitària, la COVID-19, amb afectació mundial que provocaria un alentiment i afectació extraordinària de l'economia. Tot i que la Unió Europea ha posat a disposició dels països de la UE el pla de recuperació Next Generetion EU, no està sent un al·licient suficient per reactivar les economies de molts dels països membres de la UE.

D'altra banda, la situació geopolítica dels països subministradors de gas natural de la UE viuen moments convulsos. Situacions d'altíssima inestabilitat de Rússia amb els veïns i dels països àrabs ha comportat un increment desmesurat del preu del gas natural i en alguns moments el risc del desproveïment.

Davant d'aquest acumulo de situacions, la UE va prendre una decisió política per poder complir la Transició Energètica imprescindible per reduir l'emergència climàtica, la qual busca "el mal amb menor impacte econòmic a curt termini" era prolongar la utilització del gas natural i de l'energia nuclear. És una política de guanyar temps davant l'evidència que l'objectiu de l'any 2050 seria difícilment assumible per a majoria dels països.

La UE necessita una independència energètica que no té i per aconseguir-la haurà de prioritzar de manera extraordinària les fonts energètiques renovables, impulsant la generació d'energia elèctrica a partir de tecnologia eòlica i fotovoltaica. Així mateix la utilització d'hidrogen "verd" permetria anar reduint la dependència del gas natural.

Per això s'haurà de produir una nova distribució de la generació renovable per tot el nostre país, provocada per aprofitar els recursos de sol i de vent on es produeixin, sobre mar o sobre terra, i amb el criteri de generació de proximitat d'on siguin produint els consums energètics.

Però mentre aquestes solucions no es desenvolupen, aquesta afectació ha provocat que les pimes estiguin en una situació insostenible provocada pels actuals costs energètics. Pel 52% d'empreses de Tarragona, el pes de la despesa energètica supera el 10% dels ingressos. Aquesta situació afectarà de manera preocupant o més greu el 70% en el cas de les empreses de Tarragona, fins al punt d'afectar-ne l'activitat.

Les solucions prioritàries en aquests moments són l'anàlisi dels models de contractació energètica, analitzant noves formes de contractació i valorant alternatives de diversos agents de mercat. Recuperar i aplicar les mesures d'estalvi i eficiència energètiques basades en diagnosis energètiques i en sistemes de gestió energètica i finalment, la màxima generació renovable per a autoconsum, de forma prioritària la fotovoltaica però sense oblidar la cogeneració, el biogàs i la biomassa, ubicades a la mateixa planta industrial.

Així mateix, és imprescindible que totes les administracions col·laborin facilitant els processos d'autoritzacions administratives i les legalitzacions que són necessàries en aquests casos.