Només un 3% de les persones tenen el valor suficient per perseguir els seus somnis. És una dada que sorgeix d'un estudi que es va fer a Harvard el 1979. Ho explica Brian Tracy al seu llibre "Metas". Van preguntar als graduats del programa de MBA si s'havien fixat per escrit unes metes clares pel seu futur i si havien fet plans per aconseguir-les. Tant sols el 3% dels estudiants que es graduaven tenien objectius i plans aterrats per escrit. Un 13% tenia objectius però no havia arribat a posar-los per escrit. Així que el 84% no tenia cap meta especifica al seu cap.

10 anys desprès, van entrevistar als components d'aquella promoció. El 13% que s'havia marcat objectius estava guanyant el doble que els estudiants que no tenien cap. El 3% que tenia les seves metes clares i escrites estava guanyant, de mitjana, deu vegades més que el grup restant de graduats junts. La diferencia entre els grups era la claredat de les metes que s'havien fixat al graduar-se.

Personalment, em va impressionar que el percentatge de persones que es posen objectius fos tant baix. Especialment si ho situem en un context de graduats d'un programa de MBA. D'acord amb Tracy, hi ha quatre raons per les que la majoria de persones no es fixen metes concretes. 1) Per que no saben que posar-se objectius és clau per aconseguir tenir èxit. 2) Per que no saben com fer-ho. 3) Perquè tenen por al fracàs. 4) Perquè tenen por al rebuig.

En primer lloc, la majoria de les persones no saben que posar-se objectius és molt poderós. Tampoc moltes de les que dirigeixen el seu propi negoci, perquè confonen tenir desitjos amb tenir objectius. Tenir desitjos seria "vull ser feliç", "vull guanyar més diners" o "vull viure més tranquil i que el meu negoci funcioni sense mi". No son objectius. Només descriuen una situació desitjada. Un objectiu ha de ser clar i específic, com per exemple: "vull doblar la meva facturació". També cal que sigui realista, s'ha de poder mesurar i ha de tenir un horitzó temporal concret.

Pel que fa a la por al fracàs, s'entén fàcilment. No ens agrada fracassar perquè el fracàs fa mal. Així que un comportament habitual és l'auto sabotatge. Si no et poses objectius que siguin un repte, llavors no fracasses. És clar que tampoc progresses... La por a ser ridiculitzat per no aconseguir el que has dit que volies aconseguir és més subtil. I te conseqüències devastadores. Perquè sense comunicar aquest objectiu a les persones que han de contribuir a aconseguir-lo, es difícil que sigui realitzable.

Marcar-se objectius funciona. Uns objectius clars permeten espitjar l'accelerador, tot i les dificultats del context. Fa possible que tots els coneixements i l'experiència es canalitzin en una meta clara. El fet de poder mesurar-los és el que ens permet veure si l'hem aconseguit o no. Perquè per transformar un desig en un objectiu, caldrà definir un full de ruta d'accions que han de ser implementades. En canvi, dirigir un negoci sense tenir objectius és com conduir en una carretera desconeguda amb boira molt espessa, de nit i sense navegador. La qüestió és que no es gens fàcil saber quan cal perseverar i quan és el moment d'abandonar un objectiu que ens havíem marcat.

Quan arranquem amb un nou repte, volem creure que tindrem les competències i els recursos suficients per cada nou obstacle que se'ns presenti. Però no funciona així. De cop, sense saber ben be com, el desafiament interessant s'ha transformat en una tempesta de problemes que ens superen. Deixem de sentir que la corrent flueix al nostre favor i la sensació de descontrol ens porta a voler abandonar...

Acostumo a dir que cinc minuts abans de no poder més, no estàs veient que estàs al límit. Els reptes son bons. Sentir-se desbordat és completament diferent. La línia entre sentir-te motivat per aconseguir un repte i estar temptat d'abandonar és més fina del que sembla. Ens agradi o no, el context actual és caòtic. Quan ets conscient de que no sabem exactament què passarà, posar-te objectius és la manera més eficaç de saber què necessites aprendre per avançar. Per aconseguir resultats, cal deixar de buscar excuses i focalitzar-se en les accions. Quan els resultats importen, cal distingir clarament el que vols de les accions que faràs per aconseguir-ho. Sense marcar-nos objectius, no ho aconseguirem. Sense perseverar, tampoc.