En l'últim article publicat a l'Indicador d'Economia ja vaig comentar com la nova reforma de la Llei Concursal, que va entrar en vigor el passat 26 de setembre, suposava un avenç per aconseguir un marc normatiu que garanteixi el dret a la Segona Oportunitat. En particular, vam valorar molt positivament que el nou text establís una via específica per a garantir la continuïtat de l'activitat de les microempreses i els autònoms que passen per un moment de dificultat.
L'Estat no ha transposat l'eliminació del deute amb les administracions en cas de fallida empresarial, tal com contempla la legalitat europea
Ara em referiré, però, a una mancança. Em refereixo a l'exoneració del deute públic, és a dir, eliminar o ajornar allò que, en el context d'una fallida empresarial, s'ha de pagar a les administracions, en particular a l'Agència Tributària o a la Seguretat Social. Una figura aquesta, la de l'exoneració del deute públic, marcada ja com obligatòria per la Unió Europea però que no contempla aquesta reforma a l'Estat espanyol.
I ho fa amb l'argument que els deutes amb les administracions són sagrats per una qüestió de solidaritat i interès general. Oblidant els arguments que utilitza la normativa europea, que desenvolupen la idea que quan es facilita la continuïtat d'una empresa s'està mantenint un focus de generació de riquesa que es tradueix en llocs de treball i pagament d'impostos. Un escenari molt més desitjable que abocar a l'emprenedor a la marginalitat o a l'economia submergida. Amb aquest enfocament és, per tant, una qüestió d'interès general.
L'Audiència d'Alacant ha plantejat davant del Tribunal de Justícia de la UE un cas que representa una escletxa d'esperança perquè es reconegui l'exoneració del deu te públic
L'escletxa d'esperança a la que em referia és la iniciativa de l'Audiència Provincial d'Alacant que, a partir del cas concret d'un matrimoni administrador d'una societat que ha de satisfer un deute de 190.000 a la Seguretat Social, planteja al Tribunal de Justícia de la Unió Europea el que des del punt de vista jurídic és una evidència: els estats de la Unió no poden contradir amb les seves legislacions els principis rectors de l'ordenament legal que marca Europa, tal com recull una sentència d'un jutjat d'Albacete. De fet, segons els arguments d'aquests organismes, aquests principis són d'aplicació directa al territori europeu, perquè suposen la cúspide de la piràmide legislativa que regeix el nostre sistema judicial.
Ara cal esperar la resposta del TJUE, però és evident que s'està obrint un camí en el que hi ha l'esperança que, mitjançant l'exoneració del deute públic, es pugui arribar a tenir un marc en el que aquesta Segona Oportunitat sigui factible, apropant-nos al paradigma anglosaxó: protegir l'emprenedor com a actiu de la societat que és. En cas contrari, demostraríem que no hem aprés res de les crisis continuades que estem patint des de 2008.