Tenim nombrosos problemes per resoldre com a societat. Necessitem tot el talent disponible per mirar d'afrontar-los de la millor manera. En canvi, son incomptables les oportunitats que es perden per la por de llençar al mon una iniciativa que sigui imperfecta. Ho diu amb rotunditat Reid Hoffman, co-fundador de Linkedin, quan diu que si no t'avergonyeixes de la primera versió del teu producte és que vas fer el llançament massa tard.

No podrem evolucionar sense acceptar que no tenim totes les respostes.

Cal acceptar que les decisions que van funcionar en un entorn concret del passat, avui no produiran els mateixos resultats que llavors. Per poder progressar, cal que ens entrenem en entendre la visió sistèmica. Hi ha una globalitat d'elements que interactuen i que estan afectant a cada situació. Els resultats dependran de la relació entre tots els elements que intervenen, perquè cada un d'ells te influencia sobre tots els demés.

Moltes persones que som professionals i/o empresaris vam ser educats amb recompenses per les nostres fites: les notes, els títols, les certificacions... Hem acabat interioritzant el perfeccionisme i l'hem confós amb el desenvolupament professional natural. Això provoca que existeixi una resistència a adaptar-nos al context d'incertesa i canvi de l'economia digital.

En molts casos és inconscient. Si et reconeixes com a perfeccionista hauries de saber: 1.- Que el perfeccionisme és autodestructiu perquè la perfecció no existeix. Es un objectiu inassolible perquè implica voler ser percebuts com a perfectes. I no és possible assolir-ho perquè no podem controlar la percepció dels altres, per molt de temps i energia que dediquem. 2.- Que el perfeccionisme crea addicció, perquè cada cop que ens critiquen o que ens sentim jutjats, el que creiem és que no som prou perfectes. En lloc de qüestionar la lògica perversa del perfeccionisme, insistim encara més en qüestionar la nostra aparença i el nostre comportament. 3.- Que sentir-nos malament per ser criticats, i la por a aquest sentiment, son realitats de l'experiència humana. El perfeccionisme magnifica aquest dolor i ens porta a l'auto culpa: "no soc prou bo".

El perfeccionisme posa l'enfoc en els demés: "Què pensaran?". Ser perfeccionista és la creença de que si actuem de forma "perfecte" pels demés, podem evitar ser jutjats o criticats. En realitat, el perfeccionisme és una cuirassa. Pots pensar que et protegeix i t'està impedint evolucionar. Ser perfeccionista no és la forma més saludable de desenvolupar el potencial. Més aviat intenta guanyar aprovació i acceptació. Seguir les normes fent el que els demés esperen de tu és una creença perillosa.

L'evolució professional havia estat més previsible fa unes dècades del que és ara. La pretensió de visualitzar el futur tal i com ha de venir per tal de preparar-se de forma perfecte per afrontar-ho és directament inassolible. Cal desconfiar dels que prometen que és possible.

El desenvolupament professional i personal saludable s'hauria d'enfocar en "Com puc millorar?" Com a professionals, com a empresaris, no podem deixar d'aprendre a resoldre nous problemes que son complexes. Cal reconèixer aquelles situacions on la relació causa i efecte només es poden deduir en retrospectiva, mirant enrere. És la oportunitat de construir la nostra avantatge competitiva de com ser millors en ser millors. La bona noticia és que la capacitat d'aprendre pot millorar-se amb la pràctica.

Com a mentora d'assessors, he constatat que el major obstacle al que s'enfronten per millorar el seu posicionament son les creences que els limiten. Ha estat, també, la meva experiència. No podem avançar professionalment en un context incert si no afrontem els obstacles que ens ho impedeixen. Es més fàcil assenyalar causes externes o altres com els culpables.

Canviar la forma en la que ens parlem a nosaltres mateixos és un pas crític per superar el perfeccionisme. El procés normal d'aprenentatge ens portarà a preguntar-nos "soc prou bo?" "Fracassaré?" "Hauria d'estar fent alguna cosa més que no estic fent?" Son emocions negatives normals. Quan passen en excés, bloquegen la capacitat d'aprendre. En lloc de dir "necessito fer les coses de la forma correcta" ens hem d'entrenar en dir-nos "no puc saber de tot, així que demanaré ajuda en el que em calgui". Cal començar abans de sentir-te completament preparat. El que és en realitat dur i també extraordinari és deixar enrere voler "ser perfecte" i començar el treball de ser la millor versió de tu mateix.