La catedràtica d'Economia de la URV, Maria Llop, va defensar, en una jornada sobre la descarbonització industrial, la transcendència de posar el focus en el límit de la rendibilitat dels nous processos que les empreses han d'implantar per assolir aquest objectiu global, el de trencar la dependència del carboni. Un argument que, massa sovint, es perd de vista. Ningú discuteix que la descarbonització és un must, un imperatiu per a les empreses i per a tota la societat que, precisament les empreses, interioritzen com una prioritat absoluta. Però convé no oblidar que han de seguir sent rendibles, perquè, les empreses que no ho són, tanquen.
Per això, els sectors industrials reclamen, des de fa temps, més inversió pública per pal·liar la pèrdua de rendibilitat temporal que suposarà adoptar nous processos i operacions més sostenibles però que poden afectar als seus comptes d'explotació fins al punt d'asfixiar els seus marges de benefici. Un luxe que cap economia es pot permetre.
A Tarragona ens trobem davant l'oportunitat de ser referents en aquest desafiament global. Com demostra que la Generalitat hagi triat les nostres comarques per fer-hi el Centre per a la Descarbonització Industrial, un organisme en el que col·laboraran el sector químic i el món del coneixement per impulsar solucions que puguin servir de referència a tot el sector industrial. L'ICIQ, amb seu a Tarragona, acaba de rebre finançament europeu per integrar-se a un consorci internacional per desenvolupar un projecte per transformar emissions contaminants en recursos d'alt valor afegit. Un altre exemple.
Però tot plegat ho hem de fer bé. I, per fer-ho bé, per no quedar-nos en propostes voluntaristes que fixin objectius i procediments utòpics, cal que la descarbonització sigui rendible. Almenys a llarg termini. A curt seran necessaris, com dèiem, més recursos públics per acaba d'afinar les tecnologies de transició. Però res d'això és possible sense escoltar aquesta mania de les empreses de protegir la seva rendibilitat, perquè si la perden deixen de ser competitives i això elimina del mercat justament els agents que poden portar a bon port aquest repte.
En definitiva, la descarbonització serà rendible o no serà. I això les empreses ho saben. De la mateixa manera que no perden de vista que seguir agredint el medi ambient és un molt mal negoci, perquè els costos del canvi climàtic i els seus efectes superen qualsevol mala dinàmica de mercat més o menys conjuntural. Precisament perquè és un assumpte d'interès general, és legítim reclamar més recursos per donar l'empenta definitiva a la descarbonització mundial i a la tarragonina molt en particular. Perquè si som referents, d'aquí també en sortiran algunes rendibilitats a curt termini.