El període que va de Sant Joan (24 de juny) a l'11 de de setembre, coincidint a grosso modo amb el calendari escolar tradicional, és una època en que qui més qui menys fa uns dies o unes setmanes de vacances, a excepció dels professionals vinculats al turisme en que literal i simbòlicament "fan l'agost".
En aquest període és relativament freqüent veure el típic cartell de "tancat per vacances" o la seva versió 2.0 amb un mail automàtic de resposta, tipus "seré fora de l'oficina les dues properes setmanes". Desconnectar de la feina, de les responsabilitats laborals, de les reunions, dels informes, dels procediments, de les tasques i també dels companys i companyes és un exercici tan necessari com imprescindible per posar perspectiva i renovar energies.
Ara bé, aprofitant que tanquem "la paradeta laboral" per vacances, podria ser un bon moment per obrir "la paradeta personal", justament per vacances. Obrir la ment a pensaments nous no tan encarcarats per les inèrcies del dia a dia. Obrir la mirada a nous enfocs no tan condicionats pels automatismes de la quotidianitat. Obrir l'escolta a reflexions de persones que no formin part de les nostres bombolles habituals. Obrir les rutes argumentals a la plasticitat per ampliar-les amb nous matisos. Obrir els paradigmes que ens donen cobertura moral per sacsejar-los i "hackejar" el nostre sistema operatiu. Obrir la possibilitat de fer coses diferents que desafiïn les pròpies rutines. Obrir la porta del dubte a les nostres certeses i als pensaments molt, massa, consolidats. Obrir la curiositat a noves cerques que confrontin els algoritmes. Obrir el focus per explorar algunes de les escletxes que tant ens incomoden. Obrir el pany de la caixa de pandora de les pors que ens limiten i ens fan petits. Obrir els records idealitzats del passat per ajustar-los al que va ser i no al que ens hagués agradat que fos. Obrir les expectatives quixotesques del futur i passar-les pel filtre de la senzillesa per treure'ns pressió. Obrir la taula i la nevera a menjars, gustos i olors que enriqueixin els nostres àpats de sempre. Obrir l'armari i els calaixos a nous colors, formes i patrons per convidar al factor sorpresa a la nostra vestimenta. Obrir l'oïda a nous sons, músiques i ritmes que vagin més enllà de les cançons de la nostra vida. Obrir el tacte a textures desconegudes i atrevir-se al contacte. Obrir la carmanyola de l'abundància, agafar-ne una bona ració per a l'autoconsum i repartir-ne la resta entre familiars i amics. Obrir la tanca i el forrellat als permisos interns per gosar pensar, dir i fer diferent. Obrir camins que no siguin dreceres.
Que l'estiu ens agafi oberts per vacances...