El coneixement de les possibles debilitats de les petites i mitjanes empreses familiars ajuda a augmentar les seves possibilitats de supervivència. Tan important per a tots, ja que són la base del teixit empresarial i, per tant, del sosteniment de l'estat de benestar.

Moltes d'elles han de veure amb el procés de relleu. En primer lloc, ens podem trobar amb un antecessor que no té la generositat i valentia de deixar la posició, bé sigui perquè el seu caràcter és de monarca que morirà amb les botes posades, o de general que torna com a salvador quan hi ha dificultats. N'ocasiones la recança es deu al fet que no té resposta a dues qüestions clau per fer un pas al costat: de què viure?, i que faré? També ens podem trobar en el procés de relleu que no se sap a qui passar la testa, o que a qui es fa no té la capacitat o voluntat adequades o li falta acceptació pels altres a l'empresa, propietat o família (es pot passar més fàcilment el poder que l'autoritat). En més d'una ocasió el que falta és explicitació, planificació amb fites i calendari del procés de relleu.

La confusió de barret d'empresa i de família és un altre debilitat. Pot portar al que es coneix com a "nepotisme": afavorir a familiars en la selecció, al marge dels mèrits i la capacitat. Relacionat amb l'organigrama pot haver-hi sostres de vidre: posicions que es reserven als membres de la família; la decisió pot ser justificada, però convé que sigui explícita i que els criteris de promoció siguin professionals.

Pretendre que empresa i família són dues realitats inconnexes és una fal·làcia; hi ha vasos comunicants entre elles. A l'empresa familiar els sentiments estan més presents -per a bé i malament-, perquè les relacions són més freqüents e intenses. Cal ser conscient de quins són i gestionar-los. També cal tenir en compte el paper de les parelles, que potser no poder ser accionistes ni treballar a l'empresa, però que ben segur poden ficar llenya o aigua al foc.
Un cop superada l'etapa emprenedora inicial les empreses familiars se solen tornar conservadores, això pot tenir conseqüències en el finançament. L'infraendeutament pot ser una fortalesa en èpoques de crisis, però una debilitat pel creixement.

L'immobilisme, el tancament a la innovació; oblidar que l'empresa va començar per l'emprenedoria d'algú; si es perd aquest esperit és difícil que l'empresa s'adapti als canvis estructurals de l'entorn. Els regnes de taifes, en els que per tal d'evitar conflictes cada familiar té la seva àrea de responsabilitat en la qual els altres no entren; que pot fer perdre la visió estratègica. L'ajornament en la presa de decisions és més fàcil a l'empresa familiar que a la no familiar; a vegades per evitar conflictes familiars no es fa front a les diferències de visió del futur de l'empresa.

La confusió de propietat i capacitat, creient que el fet de ser propietari automàticament s'és empresari. La confusió de propietat, govern i direcció; no és el mateix ser accionista d'una companyia aèria que pilotar un avió o dirigir el tràfic aeri. La confusió de caixes, creure que l'empresa és el compte corrent de la família.

Les diferències de visió de les relacions bidireccionals entre la família i l'empresa. Amb molta facilitat pot haver-hi desacord entre els socis actius i els passius respecte a què es pot esperar de l'empresa i el que s'està disposat a aportar o fer per ella.

La política de retribució de capital a allarg termini allunyada del mercat. Una de les fortaleses de les empreses familiars és el que es coneix com a "capital pacient", que no s'ha de confondre amb "ximple". Els accionistes que no treballen a l'empresa esperen a llarg termini una retribució del seu capital equivalent al mercat. "Poques famílies empresàries aguanten dos Nadals sense dividends".

Els xantatges emocionals, potser inconscients i sincers, com "tot això ho hem fet per vosaltres", que limiten la llibertat de decisió dels continuadors.

La manca d'estructures i sistemes d'informació i decisió amb funcionament professional, tant a l'empresa com a la família; com poden ser el comitè de direcció, el consell d'administració o assessor, o el de família. El secretisme, el paternalisme i l'autocràcia són altres possibles debilitats de les pimef.

La falta de planificació. Perquè en una pimef moltes vegades el que hi ha davant és un home o dona orquestra al que les urgències del dia a dia del negoci impedeixen dedicar temps a temes molt fàcilment ajornables a pesar de la seva importància.