Una de les preguntes habituals que molts empresaris i empresàries es formulen alguna vegada al llarg de la seva trajectòria professional és: Quant val el meu negoci? Els interessa per diversos motius conèixer el valor de tot l'esforç de dedicació al llarg dels anys. Alguns d'aquests motius poden ser perquè s'estan plantejant una possible venda, perquè s'acosta el moment de la jubilació i volen donar continuïtat al negoci alhora que capitalitzar-lo, perquè sorgeix una repartició d'herència o fins i tot una possible entrada o sortida de socis que requereix una valoració de les seves participacions. Motius molt diversos, però tots necessiten aquest valor a partir del qual es desencadenen un seguit d'esdeveniments.

Arribats en aquest punt, sempre apareixen com a mínim dues valoracions. La primera és una valoració tècnica basada en aquelles variables que tenen afectació al negoci i que s'ajusta en bona part a criteris racionals. És la valoració que solen fer experts analitzant informació del passat (la realitat viscuda per l'empresa els darrers anys) i projectant expectatives de futur (les previsions de l'empresa i de l'entorn per als propers anys). En cas de fer-se per al venedor, sol ser optimista i a l'alça; i si qui la realitza és la part compradora, normalment és pessimista i a la baixa. Entre aquests dos valors és on acostumen a iniciar-se les negociacions per tal de poder maximitzar els interessos de cada una de les parts.

L'altra valoració és l'emocional. És allò que considera el propietari o propietària que pot valdre el seu negoci. Acostuma a ser una valoració molt més sentimental en la qual s'integren criteris que molts cops no apareixen a la comptabilitat però que formen part del balanç vital de tots els anys d'activitat. Criteris com l'esforç, les renúncies, la superació de moments crítics y de dificultat o fins i tot les relacions que s'han generat durant tots els anys, s'incorporen dins d'aquest càlcul per tal de generar aquest valor final. Malauradament, acostuma a ser un valor que s'allunya de la primera valoració tècnica (ja que no acostuma a integrar aquests criteris) i que genera certa frustració a la propietat. No se senten recompensats ni suficientment valorats i creuen que allò que algú considera que val el seu negoci s'allunya de forma molt i molt important d'allò que ells creuen que hi han invertit i hi han sacrificat. És un moment dur i un bany de realisme que necessita el seu procés.

Per evitar això, l'objectiu de la propietat ha de ser aproximar al màxim aquest valor emocional al valor teòric per tal d'intentar capitalitzar tots els esforços generats i donar-los un valor que sigui racionalment justificable. Sabem sobradament que el que compra sempre vol comprar barat i el que ven sempre vol vendre car. S'ha de treballar per tenir una bona comptabilitat que reflecteixi al màxim aquesta realitat i fer tot el possible per tal d'elevar al màxim el valor de l'empresa. S'ha de ser previsor i buscar constantment com crear aquest valor, ja que possiblement en un futur pugui interessar.

Quant val el meu negoci? Si encara no s'han formulat mai aquesta pregunta, segurament tard o d'hora se l'acabaran fent.