La Generalitat de Catalunya acaba d'anunciar un projecte que pretén convertir l'aeropot d'Alguaire (Lleida) en un referent en l'apicació de l'hidrogen renovable com a combustible aeri. Es tracta d'un projecte estratègic que, de moment, mobilitza una inversió de vora els 4 milions d'euros però que té un potencial enorme tenint en compte el recorregut de l'hidrogen com a factor clau de la transició energètica. És una llavor plantada amb diners públics que germinarà més o menys en funció de la inversió privada que sigui capaç d'atreure.
El mateix repte que tenim a les comarques de Tarragona, que des de bon començament estan en aquesta cursa del desenvolupament de l'hidrogen com a l'energia del futur i la principal palanca per a assolir la descarbonització. Prova d'això és que la URV participa en el projecte d'Alguaire. El teixit empresarial tarragoní ja fa temps que es mou en aquesta direcció, com demostren projectes com l'electrolitzador que impulsen Repsol, Messer, Iqoxe i Enagas, i que també ha obtingut fons europeus. O l'encàrrec de la Generalitat a l'AEQT per crear un centre que lidera la descarbonització industrial a Catalunya.
L'hidrogen verd es configura, doncs, com un repte majúscul per al territori. Que la URV ja hagi arrencat un màster en aquesta modalitat, com us expliquem en aquest número de l'Indicador, confirma aquesta afirmació. També us parlem en aquestes pàgines de la necessitat que aquests projectes comptin amb talent capaç d'obrir camí en la jungla burocràtica dels fons europeus, una especialitat que probablement pot competir en complexitat amb el vessant científic i tecnològic de l'hidrogen. Caldria fer alguna cosa en aquest sentit, perquè com deien bona part dels projectes depenen de captar els ingents recursos que la Unió Europea està destinant a aquesta font d'energia.
Però la fórmula de l'èxit en aquesta cursa de l'hidrogen verd, insistim, és la col·laboració público-privada. Administracions i empreses han d'intensificar els seus àmbits de comunicació i cooperació per afrontar aquesta oportunitat amb les màximes garanties. Si no ho fem així, de ben segur que altres territoris de l'Estat i de la resta d'Europa ens passaran al davant en una cursa que no admet dilacions.