Ja sabem que la política actual és eminentment relat. En un context en que la competició és més de paraules i de símbols ideològics que de fets, és molt més important dominar la teoria dels marcs per situar al centre allò que et beneficia políticament que no aportar avenços al bé comú, com va anticipar fa més de cent anys un clàssic del pensament polític com Max Weber.

El projecte ha tingut la desgràcia d'esdevenir símbol ideològic al servei del postureig irresponsable d'alguns partits polítics

El projecte de Hard Rock ha tingut la desgràcia d'esdevenir símbol ideològic al servei del postureig irresponsable d'alguns partits polítics. Per això aquests dies és objecte d'un debat ridícul al Parlament. Ridícul i indigne. Perquè una inversió que compta amb un ampli consens al territori, amb ajuntaments i agents econòmics posicionats clarament a favor torni a esdevenir moneda de canvi en la negociació d'uns pressupostos és, que volen que els digui, vergonyós. I més quan els partits implicats juguen amb una oportunitat històrica per al model turístic de la Costa Daurada amb una actitud purament instrumental i des d'una òptica marcadament barcelonina.

I a tot això, la tertúlia parlamentària sobre Hard Rock pot ser també un debat fake. Perquè què creuen vostès que deu pensar l'empresa que ha de fer la inversió d'un país que porta més d'una dècada marejant la perdiu? S'hi jugarien els seus diners amb una gent així? Aquest periodista, com altres, ha intentat obtenir alguna mena de posicionament de l'empresa, però no ha estat possible. Un silenci eloqüent, tenint en compte les circumstàncies.

Mentrestant, els Comuns seguiran pressionant per forçar que el president de la Generalitat asseguri que els comptes de 2024 no contemplen ni un euro per al complex (no cal que el posin, només que desbloquegin la seva tramitació). I que la consellera d'Economia digui que ells han fet el mínim per afavorir aquesta inversió, el que es pot esperar d'un responsable de l'economia d'un país business friendly, vaja. I, tots plegats, creant l'escenari perquè sigui l'informe ambiental qui tombi eel complex per defugir, així, la responsabilitat política del que seria un gran fracàs de país, però sobretot de territori. I disculpin el pessimisme.