En els darrers anys, el context de crisi i recursos econòmics molt limitats, ha fet que moltes Administracions es plantegin amb més cura la realització de determinades inversions o despeses, com per exemple la despesa en l'organització d'una fira, un festival, unes jornades gastronòmiques o fins i tot una Festa Major.

L'Ajuntament i el conjunt de les administracions públiques dedica un esforços econòmics (contractar personal, muntatge i desmuntatge d'escenaris, publicitat, neteja,...) i aquests esforços econòmics competeixen amb les altres necessitats que té el municipi.

L'impacte econòmic d'un mateix tipus d'activitat pot ser molt diferent depenent de les característiques del país o de la ciutat i del moment temporal en què es dugui a terme. La quantificació de l'impacte econòmic no ha de per tant basar-se en la mera extrapolació d'altres experiències, ni en la recollida de dades estadístiques globals sinó que requereix una anàlisi específica cas per cas. No es pot traslladar la despesa mitjana diària d'un turista de Barcelona o les pernoctacions que fa directament i de forma automàtica a la Costa Daurada.

Els estudis d'impacte econòmic permeten establir quin és el retorn que genera una activitat ja sigui als seus promotors, als participants, a l'activitat comercial de la ciutat o en la creació d'ocupació, també n'hi ha que es centren en quantificar el retorn en creació d'imatge de marca.

Per exemple, en el cas de la Mostra d'Igualada el càlcul necessari era saber quin nivell de contractes es generava a partir de la fira, és a dir quants bolos aconseguien vendre les companyies que participaven a la fira a gràcies a la seva participació i quin import suposava. En el cas de FiraTàrrega, l'organització volia saber quina activitat econòmica es generava al municipi, ja fos en restauració, comerços, allotjament, etc. Per a firaReus el rellevant és saber quina activitat comercials (compra i venda) és genera en el marc de l'ExproReus.

L'estudi que realitza, però, no es limita al càlcul d'aquest valor, dada que és molt rellevant. L'estudi permet conèixer molt millor el visitant de l'ExproReus, però també permet determinar quins aspectes de la fira funcionen correctament i quins es valoren de forma menys positiva. Amb aquesta informació, els responsables de firaReus poden planificar millor la següent edició, què comunicar, a qui comunicar-ho, quins aspectes cal tractar i millorar.

Sempre és important conèixer les dades, però sobretot els estudis com aquest han de permetre marcar el camí, planificar i prendre decisions. Així, els responsables de firaReus a més de quantificar l'activitat econòmica que s'hi genera, necessiten a més de saber com és el visitant, d'on ve, perquè va a l'ExproReus, què valora bé i què valora malament, recollir les seves propostes de millora,...

Els números de l'ExproReus2017

La darrera edició de l'ExproReus ha generat una activitat econòmica durant els dies de fira d'11 milions i mig d'euros. Aquest resultats és significativament major que l'obtingut al 2016, que era de de 7 milions i mig d'euros.

Estadísticament parlant i considerant els marges d'error, l'activitat econòmica generada es situa entre els 9,6 i els 13,4 milions d'euros. Tanmateix, la dada en qüestió es gairebé la mateixa si s'obté per la part de la despesa dels visitants com si es fa per part de les vendes de l'oferta.

Aquest dada no va sola:

• El 96% dels expositors han fet contactes i el 75% han fet vendes de forma efectiva durant la fira.

• A més un 80% dels expositors creuen que continuaran fent vendes durant els propers mesos gràcies a la seva participació a la fira.

• La despesa unitària manté una tendència creixent des de l'inicia de la realització d'aquests estudis, empesa per la recuperació econòmica i per l'estratègia correcta de la fira.

• La valoració que els visitants fan de l'ExproReus és d'un 7,1 de mitjana. Aquest valor presenta una tendència creixent des de 2012.

• 85% dels visitant diuen que tornaran la propera edició i un 78% ho recomanarà a amics i familiars.

ExproReus ha esdevingut una gran fira de l'automoció a tota la demarcació, fet que beneficia als concessionaris que en només uns dies tenen l'oportunitat de mostrar els seus productes un important mercat potencial. I d'altra banda beneficia als consumidors que tenen l'avantatge de poder veure una gran varietat de marques i models en molt poc temps, així com disposar de molt bones promocions generades per l'elevada competència entre els concessionaris.

Aquesta dinàmica també beneficia a la resta d'expositors ja que el sector de l'automoció ha esdevingut uns dels tractors principals de l'ExproReus i aporta al certamen molts visitants que poden estar interessats en d'altres productes i serveis.

L'ExproReus té un efecte interessant sobre l'activitat a la ciutat. La meitat dels visitats són de fora de la ciutat (Bàsicament del Camp de Tarragona) i entre aquests s'estableixen una sèrie de sinergies: es queden a menjar a la ciutat, hi van de compres o simplement passegen pel centre.

But...

No tot en aquest món és impacte econòmic, hom no pot justificar o deixar de justificar una activitat cultural perquè aquesta no genera impacte econòmic. La funció d'una activitat cultural no és aquesta, la seva funció és transmetre cultura, generar felicitat, rialles o emocions.